Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El carrer de la Boqueria, en un fragment de Teatre de la Natura d'Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 – Perpinyà, 1949) ens és presentat com l'empori comercial de la menestralia, oposat, juntament amb el del carrer de la Portaferrissa, als més burgesos i moderns dels carrers de Ferran i de Pelai. El nom prové del mercat de carn que hi havia just davant de la porta de la muralla anomenada de Santa Eulàlia, que antigament, també donava nom al carrer. Tot i que avui els comerços són especialment de roba i amb un aire modern en qualsevol punt del traçat va bé de llegir-hi el text.
Elogi del carrer de la Boqueria
Volem cantar els vells carrers de la ciutat. Volem cantar avui aquest vell carrer de Barcelona, que pot ésser presentat com a símbol de les glòries de la població i de les virtuts de la raça. Carrer vell, però modern alhora. Secular, i ple de vida actual. Carrer estret, carrer discret, carrer íntim. Irregular, però no massa. Ni molt recte, ni molt tort. Ni molt llarg, ni molt curt. Ni luxós, ni sòrdid. Carrer menestral, feiner, catalaníssim i barceloníssim.
Salut, carrer de la Boqueria! Salut per tu i per les teves botigues, i pels teus botiguers, i pels teus clients, i pels teus veïns, i pels teus vianants!
Tu aboques damunt la Barcelona democràtica i autèntica el doll de camises i corbates i colls i punys que surt del teu corn de l'abundància! Com el teu germà, el carrer de la Portaferrissa, ets empori de teles i draps, peces de vestir i material de confecció. I entremig de les teves botigues de roba confeccionada i per confeccionar, apareix la nota una mica feixuga d'alguna que altra ferreteria, i la nota alegre dels basars modestos on abunden les joguines d'infants i on els preus són comptats generalment per cèntims.
La teva tradició, carrer de la Boqueria, et lliga a la Barcelona medieval, la dels consellers i el Consell de Cent, la de les lleis marítimes i els cònsols mercantils, la del Palau de la Generalitat i la Llotja de Mar.
Si comparem el carrer de la Boqueria prolongat pel carrer del Call fins a la plaça de Sant Jaume, i el carrer de la Portaferrissa prolongat pel carrer dels Boters fins a la plaça Nova, amb els carrers de Ferran i Pelai, veurem tota la diferència psicològica —puix que les vies públiques tenen també llur psicologia— que hi ha entre aquells carrers de l'Edat mitjana, amb sonors noms típics, i aquests carrers vuitcentistes, més rics, més amples i més freds.
Per això cantem avui la glòria democràtica i la tradició catalanesca del carrer de la Boqueria, que té noblesa sense títols, noblesa d'ànima.
D'altres cantin els passeigs magnífics, les dilatades avingudes, les cases monumentals, els establiments règiament decorats i els aparadors esplèndids. Nosaltres dediquem el nostre cant cordial al carrer de la Boqueria, humil i atrafegat, irregular i estret, per on aleteja l'esperit de la ciutat nostra.
Altres indrets de Barcelona: