Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Carrer que va del carrer dels Escudellers al carrer Ample, a les dècades finals del segle passat hi funcionava el pub Abracadabra, centre d'oci i de consum de drogues, descrit amb precisió per David Castillo (Barcelona, 1961) a la novel·la El cel de l'infern.
Dani i Raquel van travessar el Xino fins a Santa Mònica, van creuar la Rambla i es van internar per Escudellers fins al carrer Nou de Sant Francesc, on hi havia el pub Abracadabra, una cova negra i pudent, però amb la millor música psicodèlica dels Grateful Dead, Zappa i Pink Floyd. El bar tenia poquíssima llum, els seients eren de fusta amb coixins i al centre hi havia una tarima per ballar. En un dels angles, un piano vell i polsegós dormia en silenci. Els cambrers duien unes samarretes blanques amb la ratlla vermella en diagonal, la del Rayo Vallecano. Cadascú portava el seu número: 00, 7, 13 i 69. Els propietaris pertanyien a una companyia de titellaires, que alternava els tancaments periòdics del local per consum de drogues toves amb el món de la faràndula. A un d'ells, Dani el coneixia d'altres centres underground i del sindicat d'espectacles de la CNT.
Raquel va sortir a ballar. Dani es va estar quiet mentre la veia moure's sola entre les ombres i el fum d'haixix que sortia de la majoria dels seients ocupats. De tant en tant, Raquel s'acostava i li reia com riuen les dones que es comencen a sentir enamorades, amb la seguretat d'apartar-se de la soledat que les crema. Dues hores més tard, van tornar al carrer borratxos, fent-se petons a cada cantonada. Amb prou feines mantenien l'equilibri. A la plaça de Medinaceli van aturar un taxi. Raquel va indicar al conductor que anés en direcció Meridiana. El va aturar al Clot, a l'alçada d'un dels ponts. A la mateixa cantonada, en un dels carrers que cauen cap a la Sagrera, van entrar a un pub de fusta, amb un Dràcula entremaliat dibuixat al vidre de les finestres de marcs negres. A dins sonava la cançó «Johnny and Mary», de Robert Palmer. Infinitat de cercles taoistes del ying-yang dins d'uns quadrats que emulaven els àcids assecants de LSD obrien pas a dues ballarines celestials a l'estil d'un gravat cingalès. Raquel, sempre inquieta, li va preguntar al hippy de la barra per les figures.
—Són dues dones-núvol. Ofereixen al visitant el millor menjar, la beguda més dolça i el plaer dels sentits màxim.
Altres indrets de Barcelona: