Plaça Reial (Gòtic)

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.380125, 2.175282

Es va anomenar així perquè es va voler dedicar a Ferran VII, que havia estat rei durant el temps en què es va construir, i també per enaltir la monarquia. Les idees per reconvertir en un espai públic l'antic convent de Santa Madrona, dels caputxins, van començar a sorgir el 1822. Després de la crema de convents (1835), va començar-ne el desmantellament per convertir l'indret en unes galeries i un gran teatre per a la ciutat. Va convocar-se un concurs de projectes al qual van presentar-se'n dos de diferents: el de Josep Oriol Mestres i el de Francesc Daniel Molina i Casamajó. Mentre es decidia la resolució, l'Ajuntament cedí l'espai per a la seva explotació i entre 1842 i 1848, hi va funcionar un teatre, el Teatre Nou. La inauguració del Gran Teatre del Liceu el 1847 va fer desestimar la idea de construir-hi un teatre i es va decidir fer-hi la plaça el 1848. Va ser dissenyada i construïda per l'arquitecte i urbanista Francesc Daniel Molina i Casamajó. Hi ha una font central de ferro anomenada de les Tres Gràcies, projectada per Antoni Rovira i Trias (1876), i dos fanals que són obra d'Antoni Gaudí. En diferents punts de la plaça podem llegir textos que hi fan referència. Així: una prosa memorialística de Sempronio repassa la vida que hi bullia en la seva infantesa; un sonet d'Osvald Cardona; Xavier Moret hi recrea els ambients hippies i bohemis dels anys setanta del segle passat, una fauna diversíssima, amb les novel·les Qui paga, mana i Zanzíbar pot esperar, i Miquel de Palol, sota les arcades, hi emmarca un episodi de la seva novel·la El jardí dels set Crepuscles.