Església de Sant Pere

Municipi:Terrassa
Coordenades: 41.567089, 2.018411

Aquesta església situada al nord del recinte (o a l'esquerra, segons s'entra), és la més gran de totes tres i dóna nom al conjunt episcopal i també a l'antic poble de Sant Pere (avui barri terrassenc) que s'hi va formar al voltant. Té una sola nau amb absis trilobat i transsepte; la coberta és de volta de canó. La capçalera (l'absis i el transsepte) és d'època preromànica (segles IX i X) i la nau és del segle XII. La porta d'accés, molt senzilla, s'obre al mur sud i està emmarcada per quatre arquivoltes llises. La llum entra a l'interior per dues grans finestres a banda i banda de la porta i per les tres finestretes de l'absis. La façana està coronada per una cornisa amb un fris esculturat sostingut per mènsules en forma de caps humans. Té dos campanars, un d'espadanya, d'origen romànic, al mur que dóna a la plaça del Rector Homs, per on s'accedeix al recinte, i un altre de més modern prop del transsepte.

A l'interior, l'absis té un terra de mosaic del segle X de motius geomètrics, segons la tradició romana. L'absis central queda tancat per un retaule de pedra amb tres rengles de pintures murals del segle XI encara de tipus preromànic, els dos superiors dins d'arcs cecs a manera de nínxols, amb la representació de Sant Pere, Jesús, els evangelistes i altres figures bíbliques. Al mur nord de la nau hi ha fragments de pintures murals gòtiques del segle XIV, d'estil primitiu. Entrant a mà esquerra, hi trobem el retaule dels sants Abdó i Senén, obra de Jaume Huguet, pintat el 1460 per a l'església de Sant Pere, on actualment es torna a exposar. Està molt ben conservat i és un dels més cèlebres de l'artista. Els sants titulars hi són representats al centre, voltats d'escenes de la seva vida i del seu martiri. A la part inferior hi ha imatges dels sants metges Cosme i Damià.  Proposem la lectura  d'un poema de Joan Llongueres (Barcelona, 1880-1953) dedicat als sants metges del retaule, un fragment de dietari de Joaquim Renart (Barcelona, 1879-1961) que rememora la visita que hi va fer el 1924 i, finalment, un breu fragment de Fes-te repicar de Núria Albó (La Garriga, 1930) en què el protagonista documenta les poques visites que el conjunt monumental rebia als anys setanta del segle passat.