Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Situats davant les fotografies sobre l'escultor Manolo, acompanyades amb algunes sentències seves, podem llegir tres breus poemes de Manolo Hugué (Barcelona, 1872- Caldes de Montbui, 1945), el primer datat a Arenys de Munt al 1928 i els altres dos a Caldes, a inicis dels anys quaranta del segle passat.
Mes m'estimo els trontolls d'una tartana
que em fa sentir del camí els accidents
que no pas l'auto, que bòlid, se m'emporta
brunzent i ràpid com el vent.
Jo vull el trot florit on tu no manques
cap dels amunts i avalls que fan les anques
i una volta aturat, jo vull sentir
els bufecs d'aquells nassos al fremir.
I contemplar aquella esquena
tan lluenta i humida.
I respirar aquell tuf de potencia i de vida.
Deu ésser veritat que som fets
d'eixa pols que hi ha a la carretera.
I no m'estranya gens, de veure tanta gent,
uns davant meu, altres darrera.
Dieu-m'ho, si ho sabeu, dieu
el perquè un cor cansat que tot l'enaigua
troba tan gran consol, per a son dol,
tant si es mira el foc, hores tot sol,
com si es mira l'aigua, si corre poc a poc.
És que, com elles, son cor té llengües de foc
que, besant-lo, el consumeixen com a les estelles.
I l'aigua jamai quieta
li recorda son ànima, sempre inquieta.
Dieu-me, si ho sabeu,
el perquè de tanta meravella.
Dieu-m'ho, si ho sabeu,
a cau d'orella.
Altres indrets de Caldes de Montbui: