Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església parroquial de Sant Genís d'Orís, d'estil barroc neoclassicista, fou construïda, a l'estil dels Moretó de Vic, entre el 1791 i el 1799. Aquesta església en va substituir una d'anterior, documentada des del 943. Té una nau, amb capelles laterals i cimbori, i un esvelt campanar, construït a partir del 1814. El 1936 va perdre tots els antics retaules i imatges, llevat de la imatge gòtica de Santa Maria de Gràcia, a la qual mossèn Jacint Verdaguer dedicà uns goigs. És una petita talla d'alabastre del segle XIV que es venera en un altar lateral, a la dreta de l'entrada.
Aquests goigs varen ser publicats per primera vegada a Barcelona el 1874, poc després que Verdaguer iniciés els seus periples atlàntics el 1873. Van ser recollits en volum pòstumament el 1902 a La mellor corona. A la segona i tercera estrofes, probablement, fet inusual en uns càntics religiosos, el poeta hi fixà els records de la Tercera Guerra Carlina que va viure sent vicari de Vinyoles d'Orís amb el rector Josep Antoni Galceran. Podem llegir-los davant de la imatge.
Goigs de Nostra senyora de Gràcia
Que es venera en la parroquial iglésia d'Orís
Puix del mellor Sol
Vos fóreu l'Aurora,
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.
Des que éreu patrona
del castell d'Orís,
per Reina us corona
tot nostre país;
lo cel vos enyora,
la terra vos vol,
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.
En dies de guerra,
dignes de plorar,
vos tiren a terra
lo temple i l'altar;
la Plana vos plora
vent pondre's lo Sol,
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.
Los sants trossejaren
de vostra capella,
i a Vós sols deixaren
veient-vos tan bella;
del cingle a la vora
vostra cara els dol,
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.
Del castell baixada
en eix temple hermós,
trobàreu posada
condigna de Vós,
per Mare i Pastora
tota ànima us vol;
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.
Bé en seràs ditxosa,
parròquia d'Orís,
si et vol eixa Rosa
per son paradís!
Canta-li a tota hora
com un rossinyol:
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.
D'aucell en figura,
damunt vostre Cor,
fa l'ànima pura
son dolç niu d'amor,
d'allí al Cel que enyora
s'hi puja amb un vol;
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.
Vostres llavis riuen
a tot pecador,
mentre a Déu li diuen:
«Fillet meu, perdó!»,
d'aquell qui us implora
Jesús se'n condol;
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.
Feu cara de rosa,
de lliri lo front,
de flor tan hermosa
cap més n'hi ha al món,
si abella l'adora
n'és d'àngels un vol;
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.
A aquell qui us visita
donau la salut;
a aquell qui us imita
la gràcia i virtut,
i en la darrera hora
no el deixau tot sol,
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.
D'Orís protectora,
gentil com un sol,
de Gràcia Senyora,
donau-nos consol.