Era en les primeres volades de ma jovenesa...
Autor:
Jacint Verdaguer i Santaló
Obra:
Poemes llargs. Teatre
(Totes les Obres II)
, 2003
Era en les primeres volades de ma jovenesa, i per lo tant més perdonable, quan, poc satisfet de mes cançons i corrandes, gosí posar les mans en aqueixa obra, arraconat com vivia en un mas de la plana de Vic, sens haver vist mes terra de la que s'obira des d'un merlet de les serralades que l'enrotllen, i coneixent la mar com si sols l'hagués vista pintada; mes això i mon poc seny me posaren la ploma a les mans; altrament, mai m'hi hauria arriscat. Mon apartament dels grans centres i ma falta d'experiència literària, i, més que res, l'espectacle sempre nou de la naturalesa, que amb les coses més petites dona imatge de les coses més grans, me feren pendre el vol a la bona de Déu, sens adonar-me del poc delit de mes ales. Les antigues cròniques de Catalunya i d'Espanya, de què m'agradava escartejar sobretot les primeres fulles, m'ompliren la fantasia d'aquells fets que, de tan llunyers i embolcallats amb la calitja dels temps primitius, la història va oblidant i perdent-ne el compte, i en una obra ascètica de Nieremberg llegí per primera vegada, entre els grans càstigs amb què Déu ha flagel·lat la terra, l'enfonsament de la que tants savis geòlegs i botànics veuen jaient al fons de la conca de l'Atlàntic.
