Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, situada al vessant meridional del Montsant, prop del nucli actual dit Conreria d'Escaladei, del municipi de Morera de Montsant, va ser la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes. Va ser fundada el 1163 a petició d'Alfons I el Cast en terres cedides per Albert de Castellvell. Es va construir amb pedra vermella de les Coves Roges. Abandonada a partir de l'exclaustració del 1835, passà per èpoques de degradació fins que, recentment, s'hi han iniciat obres de consolidació i restauració. Del segle xviii data l'arc d'entrada del monestir. Josep Iglésies (Reus, 1902 – Barcelona, 1986), geògraf i prosista, dedicà tot un volum de proses a aquest indret, del qual proposem dos fragments per a ser llegits davant l'església en ruïnes.
El cingle bombat del Montsant, gris-blau i rosa, senyoreja majestuós damunt els enderrocs de Scala Dei que s'amunteguen vora un flumissell parlador. Durant els bons temps del convent, hom arribava a la cartoixa per un camí suau i delectable. A estones tenia unes creus amb seient entorn, i els frares hi reposaven quan setmanalment eixien de la clausura per al seu divertiment. Ara el camí és esventrat i les creus i els graons que les subjectaven, tot plegat qui sap on para.
Sota el dosser de l'olivereda apareix, nu i mig soterrat, l'arc que donava entrada al convent. El frontis monumental de la clausura es manté dret i sol, al fons, redossat a la muralla. Per l'ull esbatanat de les finestres, el Montsant mostra els tons ataronjats del cingle. Els esbarzers no deixen sinó un estret passadís, el qual, per sota les arcades de l'atri, permet d'arribar a l'església.
El temple roig, fet de carreus d'arenisca, es mostra descarnat amb la gran volta oberta. L'heura recobreix bona part de les parets interiors i, en el sòl, remogut, arrelen, plens d'ufana, esbarzers i baladres.
Damunt de la part no desplomada de la volta arrela un pi alterós per tal de fer rediviva la llegenda de l'escala de Jacob que es diu que va originar l'edificació del convent. Hom conta que uns frares blancs resseguien el Montsant a la recerca d'un indret a propòsit per a emplaçar-hi una cartoixa i arribaren en una vall closa pels cingles, on les branques d'una alterosa arbreda s'entrecreuaven. Un vell pastor era al mig de la coma amb el ramat i, a les preguntes dels frares, allargà el braç i, amb el gaiato, assenyalà un pi que treia la seva copa ufana part damunt del brancam dels altres arbres.
—Cada dia, de la branca més alterosa d'aquest pi, penja una escala de llum i uns àngels de Déu pugen i baixen els graons, alegrement.
Els frares no cercaren més i escolliren l'indret com a porta del cel. Aquesta és la llegenda. Però la veritat històrica es complau a destruir totes les belles contalles. La cartoixa fou emplaçada de primer a l'indret que avui ocupa un poblet veí, i, anys després, va ésser traslladada a la vall on, ara, hi ha els seus enderrocs.
Altres indrets de Morera de Montsant: