Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La vida dels cartoixans era molt austera. Practicaven amb exigència l'ora et labora i se sotmetien al silenci i a la incomunicació amb els altres per comunicar-se millor amb Déu. Així, doncs, en la solitud de la cel·la només tenien l'acció expansiva de conrear un hort, alimentar l'esperit amb lectures i dedicar-se a l'oració. Per aquest motiu pensem que la lectura d'un fragment del poema "El Crist de la solitud", de Salvador Estrem i Fa, encaixa perfectament en aquest àmbit tan especial de la vida monàstica.
El Crist de la solitud (fragment)
El crist de la Solitud
és un crist que fa basarda,
us corprèn si l'esguardeu
dalt la creu abalançada.
És un silenci eloqüent
qui l'ungeix í qui l'amara;
el silenci cau del cel
i dels cims de la serrada,
rodola pels comellars,
s'encomana a cada branca
i es fa pregon dins la vall
d'Scala-Dei amagada.
En la desolació
viu plantat a l'hort dels frares,
té la cabellera al vent
com un llengoteig de flames;
és un crist d'aire rebel,
és un crist fet per nosaltres,
és cançó, i és flam,
i és crist, diferent de tots els altres;
és un crist prioratí,
és un crist eixut i magre,
moll de sang, color de vi,
cuit pel sol i les ventades.
Dins el buit de la ruïna
del cenobi enderrocat,
flaira un baf de cendra vella
i la sang que la mullà.
En la gran quietud blava
sota l'ombra del Montsant,
penja dalt la creu dreçada
i és bandera, llança i clam.
Té per tota companyia
farigola i romaní,
l'hortolà qui canta i tresca
dintre l'hort del monestir
on ressona el cant d'aixada
amb un dring pausat i fi,
com una queixa profunda
de pecador penedit
que es cava la sepultura,
abrandat del sant neguit
de colgar la carn en terra
quan destorbi l'esperit.
Altres indrets de Morera de Montsant: