Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Mas del Vilar, de Sant Boi, és un dels més representatius de tota la comarca del Lluçanès, per la seva magnitud i pel relleu que prenia durant la celebració de "Fira de l'Hostal del Vilar", en el punt anomenat "Cap de Lluçanès" en la falda situada entre Sant Boi i el mas del Vilar. L'ambient d'aquesta multitudinària trobada va quedar reflectit a la novel·la La Mercè de Bellamata, de Martí Genís i Aguilar (Vic, 1847-1932) de la qual en reproduïm un fragment perquè hi pugui ser llegit. També pot ser motiu de lectura en aquest lloc un text de Pelegrí Casades (1855 - 1947), sobre com es parlava el català al Lluçanès de principis del segle XX.
Les paraules que tenen dues vocals juntes la converteixen en una, i aixís, per dir quartos, diuen cortus; quart, cort; enguany, engony; mentres que en aquells mots en què es precisa la pronunciació de les dues vocals se sent com una aspiració de la h: aixís, per dir ahont, diuen agón. La negació o expressió de poca cosa és gota; per exemple: hi ha molt de tal cosa? responen gota. No menos de notar és que a la negació ca! la substitueixen per oidà! També és notable que rarament, per agrair, se diga gràcies, sinó grans mercès, i a les frases de per servir-lo diuen visquen molts anys, i altres. Ademés, per dir ha pedregat en algun lloc, s'usa e dir antecom ha caigut algom. Lo dinar se'n diu la brena, i sols s'usa la dita paraula en los convits de la festa major. També es diu perdre l'herm per l'esma; la paraula punyida per punxada; punyida de peu, per torta de peu; la cambra per l'aposento o quarto d'una casa, i algom per alguna cosa; esgarips, per crits o xiscles, etc.
Altres indrets de Sant Boi de Lluçanès: