Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Plaça Major és presidida per l'imponent edifici de l'església barroca de Santa Maria amb dos monumentals campanars adossats a la façana. Aquesta va substituir com a parròquia a l'església de Santa Creu de Joglars que es troba en una vall al centre geogràfic del Lluçanès, entre Olost i Prats de Lluçanès. La plaça pot ser un bon punt per llegir dos fragments de Peregri Casades (Barcelona, 1855-1947) sobre la vestimenta dels lluçanencs d'antany i la celebre contradansa de Lluçanès.
Santa Maria d'Olost és lo primer poble que es troba en l'antic camí ral de Vic a Berga, que creua de part a part lo Lluçanès, de SE a NE. L'aspecte de la població és, en general, rònec; en moltes de ses cases se veu en lo llindar la data de 1600 i 1700; algunes són de l'anterior centúria, caracterisant-les lo típic adovellat, escassejant los edificis de moderna construcció. La iglésia parroquial, reconstruïda en aquest sigle, és bastant espaiosa, d'una sola nau i amb capelles laterals, i sa senzilla fatxada, en vies de restauració, se troba flanquejada per dos esveltes torres-campanar. Cap més edifici compta que es mereixi l'esment com no sia el vell castell, de que se'n parlarà. Com quasi totes les poblacions purament agrícoles i de muntanya, no hi trobarà l'excursionista fondes ni posades de bon confort, ja que les condicions d'Olost no permeten altra cosa. Com a posada més recomanable hi ha a can Jan Sala, en la plaça de darrera la iglésia, després lo de casa la Serradora, carrer de Berga, sent lo tracta a la catalana i los preus bastant arreglats. Lo medi de locomoció per dirigir-se a Vic, Manresa, Berga i Ripoll és per cavalleries, no comptant amb cap carretera directa amb les ciutats esmentades.
Los homes vestien, fins bastant entrada aquesta centúria, jupa, calces d'encordillats, o sia una roba gruixuda de llana, gec amb bocamànegues de baieta, calçons de cuiro, barretina vermella i espardenyes o esclops.
Les dones vestien gipó, ret, faldilles de blavet o d'estamenya molt curtes, sense mocador o corbata a les espatlles,socs i plantofins de luxo per les dones riques.
Avui, a pagès, hi ha poca variació en quan lo trajo descrit, mes en los pobles s'ha modificat o unificat bastant. Malgrat això, abunden encara les barretines vermelles i les musques, amples calces i gecs d'alt coll de vellut de color d'oli, dominant més los colors foscos que els llampants, tant en lo trajo dels homes com en lo de les dones.
Altres indrets de Olost: