Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A l'interior de l'escola parroquial se celebraren les primeres festes literàries. Triadú, assegut en el porxo, recrea el paisatge idíl·lic que des d'allí es contemplava. La lectura per part nostra del fragment poc ser un bon exercici de comparació de com s'ha alterat, ni que sigui mínimament, la bellesa i l'harmonia d'aquest indret. Xavier Amorós (Reus, 1923) és dels pocs que ens han deixat testimoni, a banda de Triadú, de com funcionava la festa de Cantonigròs. Un fragment de les seves memòries n'aixeca acta.
L'escola parroquial de Cantoni, per exemple, reposa en un petit turó, un planell verd, esbandit d'arbres, a tocar el cementiri, davant per davant de la rectoria. Entremig hi ha horta i camps, en la petita vall que es forma entre el poble i el planell. Més enllà s'aixeca una creu missional amb una inscripció i la data. Entre la creu i l'escola s'hi ha fet un camp de joc per als col·legials. Tota l'altra banda la cobreix el bosc.
L'escola és petita, com correspon a la seva funció, però ben aprofitada, magistralment resolta en les proporcions. No desdiu gens del porxo nou de l'església, sinó que hi lliga, concebuts tots dos pel mateix arquitecte, Raimon Duran i Reynals. Està orientada a migdia, però amb la porta principal a l'angle de llevant de l'edifici. De cap a cap fins a la mena d'absis en què es resol per ponent, tota ella és de finestres, àmplies i gracioses, de vidrieres clares, amb suport i bigam de fusta. Sota la teulada, hi ha un fris estiregassat amb una inscripció llatina: Initium sapientiae timor Domini. És a dir: El primer que s'ha d'aprendre és el temor de Déu.
Moltes vegades assegut en el porxo de l'escola he pensat en aquesta sentència, sovint quan a dins hi ha el silenci buit, la quietud provisional, olorosa d'absència, del temps de vacances. Les cortines interiors, blaves i una mica descolorides, les persianes mecàniques mig abaixades, un esvoranc recent al mur, donen testimoni de la vida. La creu de l'absis era torçada d'un llamp.
Llavors, a l'estiu, passen uns núvols grans, a l'atzar, sobre la petita teulada vermella, i tot té molta llum, fins a dalt de Cabrera que brilla al sol damunt els espadats violents. Part de baix s'escalona en dos rengles el poble, i hi ha uns moments que no es veu ningú, ni una persona, ni res vivent que es mogui. Pot voleiar una peça de roba a les eixides, una mica de palla a la plaça. Tot és quiet. Són les hores mortes del dia, en un dia qualsevol d'un de tants estius. És quan la calma assoleix la sensació d'infinit, i que el poder superior és aquí mateix, sobre el serral de Rupit, a la poblada inclinació de Padarneres, entre la riera de les Gorgues i la de Balà, a la vista de Bellmunt, de la Plana de Vic, del Montseny i del Cadí. Els xiprers del fossar, el cloquer i la creu de missió s'alcen tant com poden; sembla que estiguin de puntetes.
Aviat es va instal·lar tothom als llocs que hi havia disposats per a celebrar la festa del certamen: la proclamació i el repartiment de premis. A l'interior de l'escola només hi cabia la presidència, les autoritats, més nombroses del que he dit perquè hi havia les de caràcter local i altres que sempre s'hi afegeixen, els jurats del certamen, els organitzadors i els premiats. Tots plegats fèiem de públic sota teulada; el petit local quedava atapeït: no hi cabia ni una agulla; la resta de públic en gran quantitat eren al prat extens que voltava l'escola i escoltaven l'acte a través d'uns bons altaveus. Tinc una foto del moment que jo llegeixo els poemes premiats. A la presidència hi ha el bisbe, l'abat, el canonge, el rector del poble i, encara que no es distingeix prou bé, el secretari del jurat, que era Joan Triadú. El certamen es va descabdellar per ordre de la importància dels premis. El primer, ja citat, el designaven Premi "Per comprendre" i anava destinat al millor llibre en català publicat l'any 1962. Va pujar a rebre'l Salvador Espriu amb aquella solemnitat que gastava en moments d'aquest tipus i va llegir tres poemes. Després va venir el Premi Rosselló-Pòrcel, el que m'havien concedit a mi. També em van dir que llegís tres poemes i així ho vaig fer.
Altres indrets de Santa Maria de Corcó: