Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Inicialment fou una petita capella del castell. Edifici de transició del romànic al gòtic (segles XI-XIII) d'una nau amb volta de mig punt. Al segle XVI s'hi afegí la torre del campanar, substituint el d'espadanya que encara es conserva al mur posterior. La portada té cinc arcs apuntats en degradació, amb arquivoltes cobertes per cinquanta-nou figures en relleu i de diferent grandària que al·ludeixen en el seu conjunt al judici final. El timpà té tres relleus de pedra encastats amb sant Miquel al centre matant el drac. A la sagristia, hi havia l'Armari de la Vall, que guardava importants documents (avui la majoria són a l'Arxiu de la Corona d'Aragó a Barcelona). Presideix l'església una rèplica de la imatge renaixentista de la Mare de Diu de Mijaran, destruïda el 1936 i que era a l'església de Santa Maria. Felip Graugés (l'Estany, 1889 – Barcelona, 1973) li va dedicar un poema que podem llegir al interior, tenint a la vista la imatge i la magnífica talla romànica del Crist de Mijaran, que formava part d'un Davallament de la Creu procedent també de l'església de Santa Maria.
La Verge de Mig Aran
Teniu aires de pastora
i pastora voleu ser.
El vostre esguard enamora,
la vostra vida també.
Teniu aires de pagesa,
Madona del Mig Aran,
i l'augusta reialesa
que us atorga el vostre Infant.
Recordant la vostra imatge
el camí es torna amorós;
l'alegria del paisatge
tots sabem que ve de vós.
Teniu prats i flors gemades,
teniu flors i bells indrets
on s'estimben les cascades,
dolls de llum entre els avets.
Hi ha l'abella que conserva
dins el rusc tresors de mel,
uns ramats que arranen l'herba
i uns estanys amb blau de cel.
Sou, oh Verge camperola,
Flor del cel vora el camí;
sou talment una viola
que fa segles hi florí.
Us veneren a Viella,
i l'encís a vós ens duu:
sou l'esclat d'una rosella
entre l'or del blat madur.
Perquè fou esquerp un dia
estimeu aquest país,
i a tota la rodalia
ara llu el vostre somrís.
Dins un cercle de muntanyes,
ple de màgiques clarors,
ara us volten les cabanyes
i la vida dels pastors.
Us hem vist quan té l'alosa
camps llaurats devora seu;
i a l'hivern, quan el fred posa
dalt dels cims claror de neu;
us hem vist quan les ovelles
tornen, manses, al corral,
i el repic de les esquelles
porta un aire de Nadal;
us hem vist quan, desglaçada,
la neu riu pels rierols,
i sentiu la refilada
del concert dels rossinyols;
us hem vist quan la florida
fa més dolç l'aire d'abril,
i un sembrat de flors convida
a guarnir-vos el cambril.
Us volaren la capella
al camí de Salardú,
i ara us tenen a Viella,
venerada en port segur.
Serveu aires de pastora
i pastora voleu ser.
El vostre esguard enamora:
la vostra vida també.
Altres indrets de Vielha e Mijaran: