Les Planes de Cantonigròs

Aquestes mateixes situacions i un panorama semblant...

Autor: Joan Triadú i Font
Obra: El Collsacabra , 1994

Aquestes mateixes situacions i un panorama semblant, que fan del lloc un privilegi de claror i d'horitzons, es gaudeixen des d'una de les residències més senyorívoles del Collsacabra: Les Planes. Des de la carretera i lloc de parada dels autos de línia, una discreta i aromada avinguda de til·lers, flanquejada per boixos, s'obre davant la plaça enllosada de l'entrada principal de l'edifici, que un avet gegantí acompanya. Tot impressiona per la presència d'un caràcter ordenador. Algú ha fet posar aquesta pedra, aquell fanal, la rajola, la inscripció. Si entrem, aquest ordre, la pulcritud, l'amor a les coses, ens sobtaran a cada instant i per tot arreu on adrecem la mirada. La capella, amb un retaule bellíssim de Pere Serra, resumeix aquestes reflexions. La sala de la biblioteca les clou i ens hi identifica completament: ací ha viscut un senyor, i ell segueix presidint-ho tot, continuant-ho, vetllant-ne la presència i el to. Tots els valors aplomats i subtils que concorren en aquesta casa provenen d'una sola personalitat que sabé reunir-los i donar-los un sentit.La casa es remata amb una poderosa torre que té un ampli mirador als quatre vents. Una rampa porta des de la part posterior a la masoveria principal i a la gran era, on es reuneix al caient de la tarda el ramat d'ovelles. Més enllà, en un pla lleugerament corbat, s'alça el pedró de la Mare de Déu de l'Alzina, entre quatre plançons i dos pedrissos. El jardí de Les Planes apareix amb tota la seva magnificència, presidit pel gran avet fosc. Als vidres dels finestrals de la torre es reflecteix el sol. Les postes de tardor vistes des d'allí solen ser magnífiques, amb tota la lentitud dels temps i l'amplària excepcional del cel. Les teulades dels petits xalets i d'algunes grans torres, amb els petits parcs al voltant, distribueixen llurs grisos i llurs verds foscos en el conjunt rossenc amb clapes vivament verdes del paisatge. A l'una banda, al sol, el bosc de roures, a l'obaga, la fageda. L'allargassada silueta del poble es confon, a la llarga, amb el fons dilatat de la Plana de Vic.