Plaça de Sant Antoni

La part vella de la població serva un caràcter ben marcat, i el record ens l'emparenta amb els racons semblants de Cervera i fins i tot de Lleida. Tant si l'acaricia la serena palpitació del sol de la tarda com si la bressa l'intens, puríssim silenci de la nit, la plaça de Sant Antoni o de l'Hospital, bellament porticada, té un encís de primera mà, un atractiu que ens reclama una hora de passeig contemplatiu. A la façana de l'hospital hi ha dues magnífiques escultures del segle XIV. Molt a prop s'aixeca el campanar de l'església parroquial, un temple de notables proporcions que es cobreix amb voltes gòtiques de creueria estelada, del segle XVII, que no són gaire nombroses a Catalunya i constitueixen una prova de la curiosa persistència del gòtic en aquesta comarca.

La plaça de Sant Antoni

Placeta secular i endormiscada:
qui mena, al llarg dels anys, el teu destí?
apar que servis –per voler diví-
l'austera flaire d'una pau sagrada.

El teu recer, essència trasplantada
del claustre d'un convent benedictí,
rebutja l'avalot i el goig mesquí
que al llom del vedell d'or fa sa jornada.

els porxos, l'hospital, l'església vella
i els sants que té al portal vetllant per ella
són pedres de silenci i pietat...

I enfront del torb d'avui –que ofusca i lassa-
ofrena eternament la noble plaça
l'augusta quietud del seu passat.

Portes obertes

... Escolto el respirar de l'aire
i em dono al vent;
ja sense veu, com un de tants
seré cançó.

En el trepig de fulles seques,
sento que l'arbre diu:
somnien les arrels encara.

La vida és un senzill donar-se
com un poema escrit, anònim,
que vol la llum d'uns ulls
per ser llegit una i altra vegada.

Amic, si en el carrer no et dic adéu,
pensa que sóc un de tants,
un tu mateix, que ja només estimo.