Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Mercadal agramuntí és una de les primeres places catalanes edificades d'acord amb un projecte previ, amb data de 1804. Quadrada, simètrica i porticada, aquesta plaça, recinte de l'antic mercat, se n'anà omplint d'habitatges al llarg del segle XIX. El "senyor que no es movia mai de casa", citat al text de Guillem Viladot que proposem llegir en aquest indret, era el ric hisendat del cal Mas Vell. A cal Falsé, a la banda nord, al primer pis, hi havia una espaiosa sal, primer, va ser cafè i, posteriorment, teatre. Allí als anys trenta Viladot s'estrenà com a recitador. Finalment, a la banda de migdia, hi ha l'obrador de la família Ros que construïa carros i on, sovint, Viladot s'anava a proveir de cèrcols, rodes, radis... per construir la seva poesia objectual que podem admirar a Lo Pardal.
Aquesta, Urc, és una de les places més boniques de Catalunya i demostra com feien pinya la gent d'aquell temps. A força de simplificar, et diré que aquesta era una plaça de senyors. Un veí n'era tant, de senyor, que no sortia mai de casa ni quan s'hi plantava l'envelat o s'hi ballaven sardanes. Jo, en un racó d'aquesta plaça, vaig aprendre a cantar solfa i a tocar el violí. Els envelats que s'hi plantaven venien a ser una mena de catedrals hedonistes que duraven tot el que allargava la festa major. Mentre hi ballàvem, les famílies ens esguardaven mogudes per l'instint de perpetuació del patrimoni. N'érem tant, de bons, que abans d'incorporar-nos a la ballaruga ens trèiem de la solapa la insígnia d'Acció Catòlica. En un pis d'aquesta plaça hi va existir un petit teatre on em van fer recitar una faula de La Fontaine. Va ser la meva estrena de recitador. Me la sabia molt bé, però va ser un fracàs. Per què a cops, Urc, quedem bloquejats davant allò que coneixem però que som incapaços de traduir en mots? Aquí va viure un cafeter que va ser un gran violinista. Alguns hiverns donava concerts acompanyat al piano. La mainada no hi anàvem mai, però la gent gran en parlava i la nostra fantasia hi afegia tot allò que ens havia estat vedat. Veus allà a la dreta, Urc? En aquest taller s'han construït carros de tota mena i tartanes de gran luxe. Són molt bons artesans, i jo de tant en tant hi vaig i hi trio ferros que m'han de servir per a bastir els meus «objectes de companyia». Veure funcionar aquest taller és una de les coses més singulars que encara se'ns permet de contemplar. Les institucions l'haurien de conservar com una reliquia.
Altres indrets de Agramunt: