Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El turó del castell es troba emplaçat a uns 300 metres de la riba del Sió, fou el nucli on sorgí la població primitiva. El 1173 amb la carta de població donada pel rei, es plantejà un eixample per llevant que incloïa dins el recinte murallat el perímetre que actualment marquen els carrers de Vila Vella, el de Sió, el de Sant Joan i el de les Sabateries, tots ells porticats, on es concentrava la vida de la població. Situats a dalt del turó i tenint una bona panoràmica per sobre els teulats dels Plans de Sió, podem llegir tres textos de Guillem Viladot. El primer es refereix en concret al castell. El segon, és un breu poema que explicita el clima de Riella, nom mític que en la literatura de Viladot substitueix el nom real d'Agramunt. Finalment, el tercer evoca els records de la masia del pare i els paisatges que d'allí estant es divisaven.
El castell
Havia estat residència dels Comtes d'Urgell, però aleshores només era un turó d'argila.
Des de dalt de tot es veien les teulades del poble i els corrals amb una grisor seca: pot rovellat, sabata foradada, cul de cadira...
Més enllà d'aquestes teulades, hi havia els sembrats i els guarets. A la dreta, el Canal d'Urgell; enfront, la Serra d'Almenara; a l'esquena, la Serra de Montclar; i pel cantó de sol ixent, enllà, la Segarra.
Era un paisatge estàtic i perdurable que, per sempre més, constituiria la meva pàtria. De tant en tant, però, 1'argila del turó es badava i d'una gran fesa en sortien cavalls i senyeres que galopaven darrera el moresc.
Fins el riu s'ha perdut, a Riella.
Tot és, allà, absència de llot i canya.
Petits núvols, de nit,
s'emporten, lluny, la pluja.
Les pedres, al sol, han perdut
la cara rodona i tornen, rompudes,
a ser muralla d'arestes.
Estrena de la nit
La Masia del pare era gairebé dalt de la carena de la Serra, al vessant nord. D'allí estant es dominava potser tota la ribera del Sió. De nit, n'anomenava els pobles: Puigverd, Montfalcó, Castellnou, Ossó, Mont-roig, Coscó, Renan, les Puelles, Riella, la Donzell, Montclar, Mafet, Preixens, Pradell, les Ventoses, Butsènit, Cubells... I moltes masies.
Cada cop que aquells pobles i aquelles masies arribaven als meus ulls i en deia els noms, era com si acabessin de néixer del no-res o de la meva carn. No hi havia distàncies; el nom feia de tot —pobles, masies, persones— una sola entitat i potser també una sola condició.
Ser dins aquelles nits era igual a ser dins meu i pressentir-ne el mite.
Altres indrets de Agramunt: