Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El molí de Foix, situat a l'esquerra aigües amunt del Cardener passat Olius, pertanyia a la família de J. V. Foix. Sobre la llinda, hi ha escrit l'any, 1636, i avui, restaurat, genera electricitat amb una turbina que aprofita les antigues instal·lacions del salt d'aigua del molí fariner. En un paratge natural d'indiscutible bellesa podem llegir un poema de J. V. Foix en què les referències a la situació política del país el 1939 són abundants ("Tu saps qui és la qui encorda els qui llauren, /Feiners, a sou de fam, quan vessa la resclosa/ I el del Castell s'embosca amb la llanterna / Ple de pecat, i blasma, altiu, el Nom que invoca") i en què els temes del desdoblament de la personalitat (el missatger) i de la gelosia generen tota una imatgeria eròtica i sexual ("M'enfili dret a les feixes més altes / I ruixi els ceps de calç, perquè s'escalfin").
EL MISSATGER VA VENIR VESTIT AMB GRANOTA DE MECÁNIC I EM VA ENSENYAR, SORRUT, UNA DAGA AL MÁNEC DE LA QUAL Hl HAVIA INSCRIT EL NOM DE LA DONA QUE ENS ENGELOSIA. EL VAIG PLANTAR AL TRENCALL DEL CAMÍ QUE PORTA A LES FERRERIES I, ENTRE DOS LLUSTRES, ME'N VAIG ANAR A RUIXAR ELS CEPS DE CALÇ.
Fuges de tu, missatger que em provoques
A les fonts de la nit, i em mires i em malfames,
Els ulls emmetzinats amb fums de ferreria
I el puny fíbrós que estreny l'arma proscrita.
Tu saps qui es la qui encorda els qui llauren
Feiners, a sou de fam, quan vessa la resclosa
I el del Castell s'embosca amb la llanterna
Ple de pecat, i blasma, altiu, el Nom que invoca.
Nada al molí on fermenta la grana,
Vagareja pertot on l'ocellot s'ajaça
I tanca els ulls a la claror dels arbres,
O s'ensota a l'espès de les falgueres
I envolta el tot amb freda pelleranca.
-Vés-te'n, enamorat; la nit no és misteri
Pels qui plantem a les prades obertes
I collim, a ple sol, parcers de conreria.
Retorna a tu, emissari dels somnis
De qui fabula sola a les lluors darreres
I es banya a la ribera on el perjur acampa.
Acuita el temps, i esventa bri i pellofa;
Deixa que al tard, quan tornen les qui cremen
Les herbes benflairants, i canten i somriuen,
M'enfili dret a les feixes més altes
I ruixi els ceps de calç, perquè s'escalfin.
Altres indrets de Olius: