Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La parròquia de Lladurs apareix esmentada ja a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell el 839 sota la forma Ladurz. Entre les velles masies que conformen el terme hi ha la de Foix, prop de la qual hi ha les restes de la capella preromànica de Sant Vicenç. Hi podem llegir un fragment de Lo geni català, de Josep Falp i Plana, en què descriu un casament pagès a la parròquia, i un fragment de Del Diari 1918, de J. V. Foix, en el qual, després d'un seguit de notes xocants i divertides, evoca l'aridesa del moment amb una regressió a una època antehistòrica, amb "els més vells dels vestits del pastor" que es posa i amb la magresa i l'esterilitat del bestiar que acaba pasturant.
Signen mal temps capbaixes les remades
i els sabaters eixint de llurs cauades;
los núvols s'aflotonen darrere el carenal,
i passada la Creu de l'Encontrella
que estreba allí a l'altell d'una planella,
Lladurs dalt d'una serra s'encimbella
i a la mà dreta s'alça l'iglésia parroquial.
La comitiva hi sent gran cantadissa
obirant tot seguit bellugadissa:
senyals són d'una boda que fa los "caramells";
celebra-hi una cobla amb rebombori
d'uns nuvis pagesívols lo casori,
cantusseja el seguici i mou desori
i lo rector placèvol va en companyia d'ells.
La núvia gallardeja empolainada
bo i cavalcant un ric silló muntada,
tras d'ella colca el nuvi i a cada bell costat
un caramell los guarda la muntura,
portant a tall de banda amb galanura
un mocador d'encesa brodadura,
penyora que la núvia als quatre ha regalat.
Tres bagatges les robes duen d'ella
i en los arçons a estil de penjarella
gallines i pollastres. De gala van los muls
mostrant lo davantal i la ventrera
i el cabestre embolats, i el de darrere
rumbeja d'uns coixins la coixinera
amb rics brodats i puntes a sobre dels baguls.
Quan he sabut que el meu oncle havia mort d'una guitza de mula —li donava terrossos per farratge— he deixat l'Hostal i, pels passos de Vall-llonga, he arribat al Priorat de Desvalls. He vorejat, tot fent marrada, els torrents de Foix i de Lladurs per arribar a un planell on un vol de corbs, senyorívols malgrat la llegenda i planyívols de llur dissort, ha ombrejat, un moment, les pregoneses dels erms que reivindiquen, monòtons, el meu nom. Volia parlar amb el senyor Rector, però caçava el mussol pels baixos del serrat de Busa i m'ha rebut, en hoste, un pastor que gaudeix, als Torrents, del benefici d'aixoplugar-se al casalot que ha estatjat els meus. Té el seu culte propi, descaradament heretge, i en els dies filtrats adora el Sol i la Lluna, més alts que tots, segons ell, i els ofrena formatges invocats i covades al quadrant màgic. En temps de fretura, crema herbes macerades, pels tucs més alts, i conjura els astres. Del fons de la petxina de la pila baptismal de la Parròquia, n'ha tret uns pergamins matxucats i allisant-los, grosser, amb el palmell de la mà m'ha assenyalat, amb un ditàs d'on brollaven herbes nodrides amb fang adobat, un paràgraf on el meu nom es repetia, amb insolent prestigi, a cada ratlla. –Tot això, ha dit, és d'un tal Foix, hereu d'una nissaga morta i que ningú no sap on ronca-. No li he dit qui era jo però li he demanat que em deixés els més vells dels seus vestits de pastor, els hi he canviat pels meus i, gaiat en mà, recorro dia i nit, amb bous magres i cabres deslletades, el vell reialme del Cardoner on, durant segles, els meus han plantat l'ullastre.
Altres indrets de Lladurs: