Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A aquest santuari, situat dalt de l'espectacular mola de Lord a 1.175 metres d'altitud, s'hi ha d'accedir a través d'unes escales que segueixen un viacrucis. Des de la primera notícia que en tenim, ha estat un centre de pietat i vida eremítica. L'edifici actual és el resultat de moltes restauracions al llarg dels segles; tanmateix, conserva traces arquitectòniques dels seus orígens. La imatge de la Mare de Déu de Lord és una talla romànica del segle XIII, d'1,10 metres d'altura, actualment restaurada. Les cares i les mans de la Mare de Déu i de Jesús, dret damunt el genoll esquerre, són morenes. Tenint al davant una gran panoràmica de la serra de Busa i del pantà de la Llosa del Cavall, podem llegir un fragment de Lo geni català, de Josep Falp i Plana, que descriu no només la situació del santuari sinó la troballa de la Verge i les vicissituds per les quals ha passat l'edifici al llarg dels segles. També hi escau, davant la solitud i la immensitat del paisatge i de l'indret, la lectura d'una prosa de Joan Santamaria, plasma amb vehemència l'impacte que li causà el lloc quan el visità als anys vint del segle passat. I, finalment, un text de Vidal Vidal que dóna la visió del santuari abans que s'hi emprenguessin les obres de restauració.
Sobre el conus truncat de roca viva
per qual grau va pujant la comitiva
la Verge com les àligues va voler son niu;
un bover la hi trobà dins d'una cova;
nou segles són passats d'aquesta troba
i tres cops los Piteus han feta nova
l'iglésia que corona la Mola sobre el riu.
De la Verge de L'Hort allí la història
fa d'incendis i guerres greu memòria.
La fe que el Santuari tants cops ha edificat
hi du de Sant Llorenç fins a Solsona
en professó els poblets de la rodona
quant alguna aflicció els esborrona
i hi "voten" junts la Verge amb gran solemnitat.
Quan el camí s'enfila damunt el clot de la Bonica i atalaieu els boïgots pàl·lids i arraulits de la Torroella, com respireu a plaer, com se us eixampla el cor!... De seguida, sortint d'aquell malson inenarrable, el cel, dalt del badall del cingle, se us apareix tot ras i blau; el sol us escalfa la sang i el conhort de l'alegria us retorna com un vi cordial.
Ei!... Ja trobem una capella, ja som a la ziga-zaga de la darrera pujada de la Mola, ja veiem aquell canó de bronze que els carlins de Sant Llorenç hissaren a pes de braços des del fons de Vilamala, ja ens surt, com un colomí, la caputxeta blanca del campanar del santuari de Lord, ja arribem a una placeta i ens deixem anar mig magolats en el pedrís del portal de l'església. I aleshores, En Torras, com si es desencantés, obrí la boca i exclamà, guaitant-me fit a fit, tot seriós i commogut:
—Sublim, noi; senzillament, sublim!
Quin toca-son! Ja és gran dia. El brandar d'una campaneta m'ha despertat, que, si no, encara dormiria saborosament. En saltar del llit m'ha semblat tot d'una que el silenci d'aquestes muntanyes, tan soles i vernes i tan llunyanes de tot arreu, m'amarava el cos com un bany tebió i perfumat. Un bany de silenci, en el qual l'esperit se us arrosa i es dissol com un terròs de sucre candi, és un plaer inefable. Sentiu un descans tan dolç després; tan perfecte... Mentre em vesteixo, el paisatge que crepita com una xera part defora de la finestra de la cel·la, oberta de bat a bat, em fa unes alegres babarotes. Ja te'n vas?, apar que em digui. Sí, me'n vaig. La temptació és forta, però és hora de sortir d'aquesta estranya encantaria i tornar al món.
El món... Que n'és de lluny, d'ací estant!
Ara tornem a notar aquell mateix fenomen d'isolament absolut del qual parlàrem en travessar els alts planells grisos i desfregats de la Segarra. Però així com en la Segarra la vida us fuig davant dels ulls i tot se us transforma en ombres irreals i en miratges fantasmagòrics, aquí, per contra, la llunyor és quelcom metafísic que us intercepta el pas del temps, que us envolta com si us tingués tancat dins d'una torre de vori i que us separa tan infinitament del món dels homes que, quan intenten girar-hi l'esguard, tot just arribeu a albirar-lo com una coseta trista, corrompuda i atrotinada.
El guardià del santuari, un capellà garlaire i aldufer, ja ens té amanit l'esmorzar, i, en acabat, després de la nostra darrera visita a la bruna Madoneta de Lord, ens acomboia una bona tirallonga de camí. A mesura que ens acostem al cèrcol de la carena de la Mola, els pics bigarrats de les muntanyes de la rodalia van sortint d'un a un tot al volt de l'horitzó.
—Alça; ja comenceu a ballar la sardana? —diu el capellà palplantant-se tot cofoi davant la immensitat del panorama.
Altres indrets de Sant Llorenç de Morunys: