Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Obra xorigueresca de Josep Pujol, construïda entre 1773-1784, que es troba a la banda dreta de l'altar major, amb un retaule de fusta daurada que recobreix les tres parts i el cimbori amb escenes bíbliques i de la llegendària troballa de la Mare de Déu. Aquesta, que presideix la fornícula central (reconstruïda, de la primitiva només conserva poc més que el cap), es troba en posició sedent amb l'infant al braç. Davant de la capella podem llegir un fragment de Vidal Vidal que ens recull un seguit de valoracions d'altres visitants, com les de Cèsar August Torras, un dels iniciadors del muntanyisme català.
Però en realitat el tresor més valuós d'aquest temple de Sant Llorenç és la indescriptible, sensacional, capella xorigueresca de la Mare de Déu dels Colls, riquíssima obra, de molt bon gust en son estil y que sorprèn l'esguard, essent una de les més notables de Catalunya per sa riquesa y bon treball. Aquesta exuberant capella barroca, que sorprende al observadora [Torras, Cèsar August] s'il·lumina des de la porta mitjançant un mecanisme de peatge. Que no us sàpiguen greu els cinc duros. Els vostres ulls, incrèduls i embadalits, els amortitzaran. Resulta difícil de seguir amb la mirada, pam a pam i una per una, tanta escultura plena de vida que diríeu es mou com si rebés l'alenada d'un suau oratjol entre àngels i núvols, i el visitant no pot estar-se, fins i tot professant tendències artístiques adverses, de dedicar un tribut d'admiració a l'escultor que li va donar forma [Segret i Riu, M.]. Aquest escultor va ser Josep Pujol, que va treballar en l'obra entre 1773 i 1784, amb resultats, pel que es veu, d'allò més satisfactoris. Era fill de Folgueroles, el poble dels poetes.
La decoració ideada per Pujol abastava tota la cambra, no només l'altar sinó també les parets, els pilars i el sostre, sense deixar ni un pam quadrat erm. Bé que realitzat en una època en què ja s'imposava l'academicisme, el treball és encara d'un rococó popular, fantàstic, a voltes ingenu i tot, amb detalls pessebrístics, que deia César Martinell. Subratllava Torras que els dorats són finíssims y no estan gens desmerescuts y les escultures són molt ben dibuixades. Més que d'arquitectura o escultura, un està temptat de parlar d'orfebreria, a la vista de tot aquell daurat bé de Déu de sants, arcades, pilastres i angelets entremesclats. Però, atenció, aquí tampoc no és or tot el que lluu. Davall de la capa d'or només hi ha fusta. Però, això sí, una fusta especial. Dels troncs de pi negre tallats a la muntanya només se n'aprofitava el cor, matèria més forta i no tan exposada a la corcadura.
Altres indrets de Sant Llorenç de Morunys: