Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Tenim testimonis de l'existència del castell de la Suda almenys des de l'any 882, situat en un emplaçament ideal per a tasques defensives, sobretot per l'elevació del terreny on està assentat en relació amb la plana de Lleida. Entre 1031 i 1036 hi visqué Hisham III, últim califa de Còrdova i, una vegada en mans dels cristians, fou escenari de fets històrics com, per exemple, la boda entre el comte Ramon Berenguer IV i Peronella el 1137 o el jurament de fidelitat a l'infant Jaume, qui després seria el rei Jaume I, el 1214. En algunes temporades, a més, el castell serví de lloc de residència dels comtes de Barcelona. Ens hi serviran de lectura un fragment de la Crònica de Pere el Cerimoniós i un poema de Ramon Xuriguera, titulat "Plany", que evoca la importància d'aquesta edificació en la història de la ciutat, tot contraposant-la amb l'estat de decadència i ruïna en què es trobava en vida del poeta.
I hagueren altre consell: que n nom de Nos i amb segell novell que ens feren fer, que manéssim cort a Lleida de catalans i d'aragonesos, en la qual fossin l'arquebisbe i els bisbes i els abats i els rics homes de cada un dels regnes, i de cada ciutat deu homes amb autoritat dels altres de ço que ells farien que fos fet. I tots vingueren el dia de la cort, llevat de Don Ferrando i el comte Don Sanxo car havien esperança que cascú fos rei. I aquí juraren-nos tots que ens guardarien nostre cors i nostres membres i nostra terra, i que ens guardarien en totes coses i per totes. I el lloc on Nos estàvem aleshores era allí on Nos tenia el braç l'arquebisbe N'Espàrec, que era del llinatge de la Barca i era nostre parent, sota el palau de volta que ara és, i llavors era de fust, a la finestra on ara és la cuina per on dóna hom menjar a aquells qui mengen en lo palau.
Plany
A Conrad Rosich
Cada pedra somoguda
ressona com un gemec,
pobre Palau de la Suda
colpida d'un afany cec.
Ahir encara romanies
a la cima del tossal
gomfanó de llunyanies
com una ègida immortal.
Avui, greument trossejada,
mena el parpal a la mort
per cada pedra esfondrada
una engruna de record.
No n'hi hagué prou amb l'afrosa
gesta d'aquell braç coquí
qui t'esbadellà, commosa,
en l'esclat d'un polvorí.
Ha calgut encara l'ona
d'una crua impietat
per estroncar en una estona
ta fresca veu del passat.
Sojorn de magnats decesos
del reialme d'Aragó.
Frapat per ignars revesos
d'avui i de l'avior.
Parets pels segles torrades,
avui de cantells deserts,
qui serveu arrecerades
llegendes de temps incerts.
I heu abeurat fantasies,
del tossal gai escambell,
amb l'ull fit a les masies
part del Segrià i l'Urgell.
Quin aire d'esmortuïda
té la vostra majestat
cada cop més atuïda
per la humana malvestat!
D'una faisó desventrada
encara mos ulls han vist
l'esporàdica claustrada
pregonant son accent trist.
I la sòbria contextura
de la banda d'Orient
fent-se a l'aire amb dretura
d'un fre ardit a sol i a vent.
I les naus que trontollaren
deixant, però, de seguir
les altres, que s'esvolaren
en aquell esclat roí.
I les torres escapçades
i el pati absent de trepig,
badia de ponentades
amb una cisterna al mig.
I endins de la fosca blana
la presó d'aspre segell
que irà el Príncep de Viana
i el Comte Jaume d'Urgell.
I les voltes, i les portes
i els encreuaments de nau,
i les mènsules colltortes
sota el pal·li del cel blau.
Ara em dol la crideria
de mallades i parpals
refinant-se en l'agonia
de les pedres ancestrals.
Marxa un rastre de llegenda
amb el vostre esfondrament
que s'endurà la cloenda
enfelant l'enyorament.
Us van llevant l'esveltesa
amb què la història us ha ungit.
Ara amb una altra escomesa
tindreu les runes per llit.
23. "É nós depuis, a cap d'alguns dies, partim de la dita ciutat de Saragossa, e venguem-nos-en a Lleida, e, com entram en la dita ciutat de Lleida, fom aquí reebuts ab gran alegria e gran festa, e gran honor qui ens hi fo feta per tots aquells qui eren en la dita ciutat. E van-nos eixir a reebre, defora de la ciutat, ab armes, cent hòmens de cavall, tots guarnits, e ab gran gent de peu ab armes, bé e honradament. E entram-nos-en en la dita ciutat e descavalcam a la Seu, e aquí fem reverencia a nostre senyor Déu e creador nostre Jesucrist e a nostra dona santa Maria. E, feta reverencia, pujam-nos-en a nostre Castell, on era nostra posada.
24. E estatns nós en la dita ciutat fo assignat cert dia per nós a tots los prelats, rics-hòmens, cavallers, ciutats e viles de Catalunya, que compareguessen denant nós en lo dit castell per fer-nos sagrament de feeltat e per oir algunes paraules per nós ordenades de dir dins nostre cor.
23. I nós després, al cap d'alguns dies, partim de la dita ciutat de Saragossa, i venguem-nos-en a Lleida, i, quan entràrem en la dita ciutat de Lleida, fórem aquí rebuts amb gran alegria i gran festa, i gran honor qui ens hi fou feta per tots aquells qui eren en la dita ciutat. I van-nos eixir a rebre, defora de la ciutat, amb armes, cent hòmens de cavall, tots guarnits, i amb gran gent de peu amb armes, bé i honradament. I entram-nos-en en la dita ciutat i descavalcàrem a la Seu, i aquí férem reverència a nostre senyor Déu i creador nostre Jesucrist i a nostra dona santa Maria. I, feta reverència, pujam-nos-en a nostre Castell, on era nostra posada.
24. I estant nós en la dita ciutat fou assignat cert dia per nós a tots los prelats, rics-hòmens, cavallers, ciutats i viles de Catalunya, que compareguessin davant nós en el dit castell per fer-nos sagrament de fidelitat i per oir algunes paraules per nós ordenades de dir dins nostre cor.
Altres indrets de Lleida: