Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La casa dels avis Pereña estava situada a l'edifici Melcior, d'estil modernista, construït el 1910. Per Cap d'Any, els Torres celebraven la diada al pis dels Pereña, el principal de la casa. Màrius Torres i Helena Pereña, filla gran dels oncles Alfred i Helena Pàmias, interpretaven peces de piano a quatre mans. Un breu text de Josep Vallverdú sobre el significat de la música en la vida i l'obra de Torres, dos poemes dedicats a Händel i Mozart i un fragment de carta de 1941 adreçada a la seva cosina, aleshores exiliada a Amèrica, poden ser lectures oportunes en aquest indret.
Enamorat de la música, criat en una casa on se li retia un culte fervent, acarat —com a una de les seves evasions al sanatori— a la pràctica del piano, Màrius Torres evoca el món de la música, les sensacions que en ell desvetllava, la riquesa d'equilibri que suggeria. I això amb una freqüència tal que no menys de vint-i-cinc poemes dels publicats hi fan referència directa. Tant aviat és un acord, com una nota, com un crescendo, o tota una composició, que evoca. A voltes s'afanya a donar la constant característica d'un compositor dins un epigrama: així amb Couperin (40) o Haendel (1). Li agradava de completar les imatges musicals posant-les en comunicació amb altres conceptes en ell molt freqüents, també, com siguin l'esperança, l'aigua, la mort. El seu concepte de la música és vital, volem dir que la unitat que l'home descobreix en la seva vida en reflexionar-hi, la condició fluent, alhora misteriosament vaga i concreta, ell l'assimila a la fluència de la música; per a ell la música és un fenomen de ritme i melodia indestriables, que caminen «cap a un acord perfet». En un lloc afirma que «viure és música».
I
Variacions sobre un tema de Händel
Les mans càlides i llargues
arrenquen del clavecí
velles tonades amargues
d'esquelet de violí.
Les mans rellisquen, serenes,
amb la mecànica justa
dels dits morts que passen denes
d'un vell rosari de fusta.
Mozart
Enduts d'un ritme fàcil i profund
també els nostres compassos voldrien, un a un,
volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
ala d'un ordre en moviment,
ràpida, lliure...
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però és música, viure!
Un dels primers records d'aquesta vida és el d'aquells dinars del dia de Cap d'any al menjador de la tribuna de cal padrí. Recordes que tu i jo havíem d'assajar peces a quatre mans per a tal solemnitat?
Altres indrets de Lleida: