Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La vila de Torà tingué l'època de més esplendor al segle xvi, quan s'edificà un hospital de pobres, amb una capella dedicada als Sants Metges. A la llinda, hi consta la data de 1589. Aquesta capella i l'edifici veí amb portal de grans dovelles i finestrals platerescs formen ara la casa de la vila. A Torà, J. V. Foix s'hi va estar tres mesos l'estiu de 1913, a casa de Martí Esteve, el pare del qual tenia una farmàcia a la plaça de l'Ajuntament, localitzada a la casa que porta el número 3 a la banda esquerra de la casa de la vila. Situats al davant podem llegir una prosa-crònica de Foix en què es fa referència al Puig de l'Aguda, que conserva les restes de dues torres de l'antic castell, sobre el santuari de Santa Maria de l'Aguda. L'Aguda i Torà, sempre formant una unitat, són esmentats en documents dels anys 1024 i 1034. Argumentalment pren com a pretext un costum força estès en aquestes terres en aquell temps, a saber, el de treure els mals esperits a una noia. Així, era tradicional que el dia del sant Misteri (6 de febrer), a la parroquia de Santa Maria de Cervera, es fes la cerimònia d'imposar la "veracreu" als posseïts.
Perquè han ullprès la pubilla del Mas...
Autor: J. V. Foix i MasObra: Obres completes 2 [Foix] (Prosa) , 1985
Perquè han ullprès la pubilla del Mas, tocant al riu, els bous de la llaurada, quan ella els mira, s'aixequen nou pams de terra. Ho he vist a ple sol i en tinc els ulls meravellats. Més tard, he sabut que les menges li fugen del plat tantost s'asseu a taula i que, si ronda per l'era, les palleres s'esventen soles, l'aviram vola alt, Puig de l'Aguda enllà i les sellones escupen l'aigua. A la sala he estat testimoni de la pluja de calçat —socs, botines i espardenyes— que l'omplen fins a sostre i que ningú no sap com ni per on entren a l'estança. Els de casa la senyen en les hores sulfuroses, i avui hem aprofitat el pleniluni per a llevar-li els mals esperits. Al punt de mitjanit, estesa la roba de la fadrina al terradet contigu al teulat, l'hem picada amb estris del camp i vares de freixe, i n'hem espolsat el malefici. He sentit com els esperits queien al corrent de l'aigua amb dring de vidre i l'ai! esborronador dels negats invisibles. En entrar en la cambra de la donzella l'hem vista, de la finestra estant, com intentava de cobrir la seva nuesa amb fullaraca sideral. Hem trucat a la Rectoria i hem encès els ciris de l'altar de sant Roc. Les butxaques del gec em sobreeixien d'ossos emmelangits i pelleringues mortes. El Rector, tot baix i comminatori, m'ha dit: — Allibereu els mals esperits d'altri i vós, rústec, romaneu amb els vostres!».
Altres indrets de Torà:
Indrets