Obra de Fluvià

Aquestes monumentals ruïnes, anomenades també de Santa Llúcia, són un palau episcopal datat l'any 1515 que restà inacabat. Està situat a la sortida de Guissona, venint per l'antiga carretera de Massoteres, a uns sis-cents metres de la vila. En aquest emplaçament hi havia en època medieval una població de trenta-sis cases, una església i una torre que formava part del castell del senyor de Fluvià. El 1505 es va vendre el senyoriu de Fluvià al bisbat d'Urgell per tal de construir una residència d'estiu per al bisbe. L'edificació començà per iniciativa del bisbe Pere de Cardona amb un estil de transició de començament del segle xvi i s'aturà el 1514. El palau, d'estil clarament renaixentista, havia de ser de planta quadrada i tenir planta baixa i dos pisos amb una escala monumental d'accés. La capella no havia de ser més alta que el palau. Es cobrí fins a l'altura del primer pis, que era fins on arribava l'edifici. Les quadres, la cuina amb el forn, les dependències, el pati central i l'església dedicada a Sant Jordi, Santa Llúcia (patrona de Fluvià) i també Sant Blai, és tot el que en podem deduir veient el que en queda. Són molts els elements arquitectònics gòtics de gran riquesa i sumptuositat. L'església va tenir un ús temporal i d'aquí prové el retaule barroc de Santa Llúcia, que actualment s'ubica als braços del creuer de l'església de Santa Maria, al nucli antic de Guissona. Les obres s'aturaren a causa del fet que el bisbe fou ascendit i traslladat a Tarragona i el seu successor, amb l'escassetat de recursos, no pogué continuar els treballs. El 1808 fou destruïda en part pels francesos, que s'hi fortificaren. Una vegada expulsats, es va fer enderrocar per tal que no s'hi pogues- sin tornar a fortificar.