Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església de Sant Magí data del segle xviii. Erigida al costat de l'antic portal de la Vall, venera la imatge del sant i tot el barri en celebra la festivitat el 19 d'agost, que té com a acte central l'entrada d'aigua miraculosa procedent de la font de Sant Magí de Brufaganya, portada amb càntirs transportats per cavalleries bellament engalanades. Dos poemes, de Ramon Turull i d'Emili Rabell, ens serviran per recrear els aspectes més populars i entranyables de la festa.
Vigília
Entre foscant i foscant,
quan es va apagant la tarda,
tot el poble de Cervera
acull els ruquets de l'aigua
anada a buscar a l'indret
remot de la Brufaganya.
Des del barri més al nord
fins al de Sant Magí baixa
len-ta-ment, sense cap pressa,
la típica desfilada.
Seran tretze, seran quinze
i més alguna vegada
els animals que la formen
anyada darrera anyada.
No en fa gaires, més de vint
se'n contaven a l'entrada.
Un Sant Magí va al davant,
tot envoltat de quitxalla,
amb la túnica i gaiato,
amb la bandera i amb barba.
I la música i els nens
si en fan, plegats, de gatzara!
Quanta vida! Quant batec!
Quina rica coloraina!
No pot vessar més tendresa
la copa d'aquesta estampa.
I al final gent i més gent
cobrint dels carrers l'amplada.
Homes, dones, joves, noies,
acompanyant la mainada.
L'últim foscant és baixat
i amb ell la nit arribada.
La comitiva es desfà
als peus mateix de la plaça.
Des de l'altar, satisfet,
Sant Magí hi dóna una ullada.
La Festa de Sant Magí
QUAN l'estiu es fa foguera
en l'agost a ple florir,
tots els camins de Cervera
ens porten a Sant Magí.
Carrers costeruts, que es llencen
des de la plaça Major
i on, com un rosari, hi pengen
les cases en processó,
fins a la plaça petita
on acaba la ciutat
i l'església n'és la fita
entre les cases i el blat.
Hi ha en el cel aire de festa
i a terra espígol florit,
un gerani a la finestra
i una noia a cada ampit.
Els infants que baladregen
posen sostres de serrell
d'uns papers que destenyeixen
els carrers del barri vell.
Una música acompanya
el pas del «sant» i portants
duent de la Brufaganya
l'aigua, que guarda de tants
mals, d'aquella font eixida
a la veu del nostre Sant,
i el boix, i els goigs i la mida,
i del miracle l'encant.
Amb el so de l'havanera
les cargues es van gronxant
tot duent al seu darrera,
endiumenjat, el portant.
Al pedrís de cada porta
un avi els mira passar;
la veu del record és forta,
el present el fa plorar.
Els infants, quina gatzara!
Les noies, quin sospirar...
(D'espígol l'aire s'amara,
les pedres semblen cantar.)
Una vela apedaçada
sobre els bancs, trona i estrat,
acolleix a la gentada
que a la placeta ha baixat.
En l'humil cambril la imatge
del Sant ens sembla vivent;
és, potser, tan sols miratge
o la força del moment?
Un moment que val la pena.
Un moment que val tot l'any:
el glop d'aigua que ens omplena
del miracle sense engany.
Quan l'estiu es fa foguera
en l'agost a ple florir,
tots els camins de Cervera
ens porten a Sant Magí!
Altres indrets de Cervera: