Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest carreró, que té el seu origen al segle xiii, corre paral·lel al carrer Major entre la Costa de la Companyia i el carrer de la Sebolleria, a tocar l'edifici de la Paeria. Explica la llegenda que hi havia una bruixa que es deia Margarida que va ser penjada acusada de mesquineria i bruixeria. A partir d'aleshores totes les bruixes es trobaven al Carreró, que a partir de finals del segle xiv va canviar el nom per l'actual. Ho feien els dies assenyalats, quan la lluna era ben plena. Els carrerons de les Bruixes i de Sabater són els vestigis dels camins de ronda de l'antiga muralla. Corren paral·lels a la part més antiga del carrer Major i són coberts de tant en tant pels passos elevats que comuniquen la banda posterior d'algunes cases del carrer Major amb l'espai de les muralles. D'ençà dels anys setanta, el darrer cap de setmana d'agost es fa una festa anomenada "Aquelarre" que aplega nombrosos visitants. Qualsevol punt del carreró pot ser un bon indret per llegir poemes de Ramon Turull i Rosa Fabregat.
Autor:
Ramon Turull i Bargués
Obra: Petit poema de Cervera , 1984
Obra: Petit poema de Cervera , 1984
Carreró de les Bruixes
Potser no n'hi ha hagut mai cap,
però això té la foscor:
amb ungles només dibuixa
rostres i perfils de por.
Ara la llum sols respecta,
amb mà de decorador,
per a fer vista bonica,
la volta, l'arc i el racó.
Mes la vida hi torna, plena,
el quart diumenge d'agost,
amb l'Aquelarre que és una
gran nit de festa major.
Bruixots i bruixes vinguts
ningú sap de quin cantó,
parades de tota mena,
parades de tot color,
on es ven una hamburguesa
el mateix que una cançó.
Grups de teatre i de jazz,
ritme, brogit i acció.
També el rock amb el seu aire
tan dens de contorsions...
Aquí les cartes et diuen
el teu esdevenidor;
això sí, no filis prim
en quant a precisió.
Però has de seguir la marxa,
que és molt llarg el carreró,
no es pot parar ni un moment
veient només el millor.
Xerrameca, ballaruga,
empentes, gernació...
I quan neix el dia sembla
que uns bruixots ho escombrin tot
volant després, ells i escombra,
fins perdre's en l'horitzó.
Autor:
Rosa Fabregat i Armengol
Obra: Ancorada en la boira (Obra Poètica, 1953-1993) , 1994
Obra: Ancorada en la boira (Obra Poètica, 1953-1993) , 1994
El carreró de les Bruixes
Uns peus petits, esporuguits,
sobre les lloses.
Un cartipàs perdut.
Unes escales, com un embut,
hi entren, al carreró
de les bruixes. Les reixes
amaguen els ulls antics de la por.
Fibla la lluna sota el conjur.
T'hi he trobat a tu, bruixot.
He jugat amb la teva barba
flonja, molsa. Negra i plena
de trossos de lluna. S'ha passejat
per la meva pell. Manta de gespa
m'embolcallava. Ona, mans, llavis.
Em petonejava el vent.
La teva barba plena de lluna
feia florir el meu somni.
No hi són les bruixes
al carreró de les bruixes,
ni el cartipàs perdut,
ni els peus petits esporuguits.
Tan sols el sol i l'ombra
juguen geomètrics
dintre aquest budell que forada
les entranyes de les cases.
Avui no hi ha més bruixes
al carreró de les bruixes.
Autor:
Joan Triadú i Font
Obra: Memòries d'un segle d'or , 2008
Obra: Memòries d'un segle d'or , 2008
En aquella casa, hi vaig viure fins que em vaig casar, a 35 anys, i el meu pare, com ja he dit, hi va morir. Avui, al cap de vuitanta anys, està gairebé intacta: la cuina amb els dos fogons, l'habitació més gran, ventilada, que dóna amb dues finestres al terrat. Els pares m'hi van traslladar quan em vaig posar malalt. A l'habitació petita, sense ventilació directa, hi van dormir ells, en dos llits. Un cop recuperat, vaig continuar a l'altra, que em serví de despatx per a visites i reunions.
Mai no vam tenir intimitat. Obrien la porta els treballadors a baix i cridaven que pujava algú, o bé n'hi havia prou de sentir els passos sobre els esglaons de fusta, escales amunt. Arribant a dalt, giraven una portella de ferro que van posar-hi perquè algú, sobretot jo, no caigués escales avall. Mai no vam aconseguir que ens posessin un envà i una porta. Per separar la cuina havíem de tirar una cortina. El pare va construir un colomar damunt la casa i, a l'altre extrem del terrat, un galliner. Amb fusta i uralita va aixecar un cobert tancat, que cobria un safareig de pedra. Damunt el safareig va muntar una dutxa; per a accedir-hi, calia ficar-se forçosament al safareig, d'una manera o altra. Va fer-me bons prestatges i calaixos per a les meves pertinences de llibres, revistes i papers.
Altres indrets de Cervera:
Indrets