Antoni Comas i jo ens vam conèixer


Obra:Àlbum Joaquim Molas (p. 216-217)
Municipi:Mataró
Comarca:Maresme

testing image

Antoni Comas i jo ens vam conèixer fa més de trenta anys, quan tot just sortíem del batxillerat. Ell, als Escolapis de Mataró, havia tingut un professor de literatura que, malgrat la duresa de les circumstàncies, l'havia iniciat en la litúrgia de la poesia moderna i, més en concret, en la de la poesia catalana. I jo, a l'Institut Balmes, de Barcelona, n'havia tingut un altre que m'havia parlat sense escarafalls de Baudelaire, de Guillén i de Carles Riba: Guillem Díaz-Plaja. Així, en entrar amb reverència de neòfits al clos universitari, vam trobar de seguida un espai d'interessos comuns que ens va dur a descobrir conjuntament el món. En primer lloc, les aules. Unes aules on vam tenir la sort de comptar amb autèntics mestres: Joan Mercader, Antoni M. Badia i Margarit, Jaume Vicens i Vives, Joan Petit i, sobretot, Marti de Riquer. En segon lloc, al jardí, al cafè, als patis... On vam discutir de tot: de pintura, de poesia, de cinema, de política... i on vam conèixer una pila de gent. [...]

A poc a poc, Comas i jo vam començar a ampliar el registre de les nostres relacions i lectures i, a la vegada, vam començar a treure dels nostres orígens comuns unes conclusions que, cada cop, van resultar més divergents. I al capdavall, vam crear, entre tots dos, una distància ideològica, i metodològica, que no va enterbolir mai la nostra amistat ni va impedir que, fidels als ideals de joventut, arribéssim a ocupar llocs de treball equivalents. Ben aviat, Comas va passar d'encarregat de curs a adjunt interí. I, d'adjunt interí, a numerari. El 1965, va guanyar amb tota honradesa la primera càtedra universitària de llengua i literatura catalana.