Aquella llotja simbolitzava aquella esplendor literària...


Obra:Una altra història (p. 127)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Aquella llotja simbolitzava aquella esplendor literària, política i estètica de la Corona. A la seua sala columnària de més de 16 metres d'alt es reunien els comerciants per a mostrar part del seu gènere i tancar tractes. Passejant per la seua gran sala, podem recordar el poema d'Anselm Turmeda que cap a 1400 es convertí a l'islamisme. En l'Elogi dels diners va escriure: «Diners fan vui al món lo joc / e fan honor al molt badoe; / a qui diu "no" fan dir-li "oc" / Vejats miracle!». La seda serà un dels objectes més valuosos. Tota la gent important a l'Europa del 400 es vesteix de seda. Aquelles columnes hel·licoïdals i el sostre en forma de volta conformen una lectura simbòlica del paradís i del bon actuar tant cristià com comercial. A uns 12 metres i travessant horitzontalment tota l'estança, es podia llegir una llegenda en llatí que apel·lava l'honestedat dels comerciants: "Casa famosa soc en quinze anys edificada..." Les columnes torces acabaven en una explosió palmeriforme que constituïa una estructura per damunt dels caps d'aquells comerciants. Eiximenis elogiava aquells comerciants en la seua obra Regiment de la cosa pública: «Los mercaders són vida de la terra on són, e són tresor de la cosa públíca, e són menjar dels pobres, e són braç de tot bon negoc (...) Sens mercaders, les comunitats cauen, los prínceps tornen tirans, los jóvens se perden, los pobres se'n ploren». Eren les primeres falques publicitàries dels grans magatzems "Ja és Nadal... a la Llotja". Les classes socials més baixes mentrestant, es vestien de llana o de lli, amb camises i calces fins als genolls, amb senzilles jaquetes i vestits de llana per a les dones.