Però n'he descobert un que sí que comptava.


Obra:Els estranys (p. 185)
Municipi:Solsona
Comarca:Solsonès

testing image

Però n'he descobert un que sí que comptava. Tres dies després que a Solsona el poder canviés de mans va aparèixer un cadàver al camí de la font del Corb, estirat sobre les flors blanques de la ribera. Era, diu el llibre, «lo beneit de ca la viuda», un albat de vint-i-set anys. No se sabia de què havia mort. El van enterrar sota una petita creu de fusta al cementiri d'aleshores, vora el portal del Pont, a tocar d'una absidiola de la catedral. Pocs anys més tard el progrés va fer obrir un nou cementiri als afores, més espaiós i salubre, damunt una elevació amb vista sobre les cases dels vius. Hi van traslladar els sepulcres de la gent respectable. Quan van aplanar l'antic cementiri pestilent, arrambat al poble com una criatura al pit de la mare, la tomba del beneit va desaparèixer per sempre.

Ara, al seu lloc, els dies assolellats, una anciana hi esmicola crostons de pa i els moixons s'hi barallen; de nit, algun borratxo s'hi acosta per buidar-se.