Després de rodar per les plantes de dalt...


Obra:La Companyia Nòrdica (p. 200-201)
Municipi:Riner
Comarca:Solsonès

testing image

Després de rodar per les plantes de dalt, de treure el cap per galeries desertes i de travessar una placeta amb una font, entro a l'església per una porta lateral. Hi ha només un parell de ciris encesos, amb prou feines suficients per il·luminar el retaule monstruós que la presideix, una orgia de talles i cornucòpies i arquitectures daurades que em deixa sense respiració. És el més gran d'aquell gènere que mai he vist, i em sorprèn trobar-lo allà, tan lluny de qualsevol ciutat, que és l'entorn propici per a aquella mena de desplegament artístic. Qui l'ha pagat?

I com és possible que hagi estat respectat pels francesos, que, segons ens diu el monjo, van assaltar el santuari fa vint-i-cinc o trenta anys? És ben estrany: si jo hagués estat un soldat de Napoleó, descregut o directament ateu, sens dubte hi hauria calat foc, encara que només fos per la satisfacció de veure com les flames llepaven les imatges, les feien resplendir encara més, i els donaven una il·lusió de moviment abans de convertir-se en una muntanya de brases i carbons.

M'assec en un dels bancs, fascinat per l'espectacle que se m'obre al davant. Intento desxifiar les històries que l'artista em proposa. Costa trobar-les, perquè les motllures, els entaulaments i les petxines que les emmarquen són tan obsessives que gairebé ofega el relat que vol explicar-nos. Però sí: al centre del retaule hi ha un plafó on es representen les figures d'uns pastorets d'ovelles i la Mare de Déu que se'ls apareix, una escena dominada per uns querubíns enriolats, de galtes vermelles, que s'ho miren des de dalt d'un núvol.Tot lliga: sense saber res de la història del lloc, és evident que allà mateix hi ha hagut una invenció. Una aparició com les de tota la vida, no especialment original, però sempre efectiva. Maria, la Verge, apareguda davant d'uns pastors innocents, en circumstàncies carregades de misteri.