Arribem que és negra nit...


Obra:La Companyia Nòrdica (p. 192)
Municipi:Riner
Comarca:Solsonès

testing image

Arribem que és negra nit: el santuari se'ns apareix com una massa fosca, un pèl sinistra, un conjunt d'edificis més grans del que hom pot imaginar allà. Davant del portal el monjo crida que ens obrin per l'amor de Déu, que som pelegrins que busquem repòs, un plat de sopes i un llit ben parat. Al cap d'una llarga espera, que em fa pensar que no hi ha ningú a dins, un fàmul geperut -o em sembla que és un geperudet, potser perquè m'esperava que ho fos- obre els tres panys, tres, que protegeixen l'accés; fa lliscar, tot esbufegant, la biga que trava la porta; ens deixa pas lliure al pati, i s'endú les mules a la cort, sense dir-nos paraula. Estem morts de cansament i ens arrosseguem com podem fins a l'hostatgeria, on ens acomoda el pare Cebrià, que no es vol allitar. Que al llit s'hi moren, s'exclama, i ell té feina, té feina, té molta feina, més que moltíssima feina, una missió, una missió sagrada, diu, i desapareix passadís enllà, acompanyat per la resplendor tremolosa d'una llàntia que ens el converteix en un espectre que arrossega un sudari negre.