El Museu Modernista, una antiga casa particular...


Municipi:Novelda

testing image

El Museu Modernista, una antiga casa particular rehabilitada de principis del segle XX, estava oberta encara. La portera-guia es trobava ocupada amb una parella de japonesos. (Al marge: ¿algú ha aprofundit en la raó per la qual els japonesos o bé van aparellats o bé van en corrues de trenta o quaranta, tots junts en comissió?) Mentrestant, em vaig dedicar a admirar habitacions i mobiliari, decoració general i cartells i fotos penjades a les parets.

I jo em pregunte, ¿per què aquest melindrós, afectat i cacofònic art modernista m'agrada tant? És una debilitat. Tinc companys i amics, la intel·ligència dels quals està suficientment demostrada, que es deleixen per coses com ara El Senyor dels Anells o el cine d'Almodóvar, dues expressions insignes de l'ensopiment més coent, dos monuments a la vulgaritat de la mena més barroera que un hom puga imaginar. Opinions personals, com diria el mestre Plató. I res més que opinions.

La portera-guia s'acomiadà dels japonesos i em va atendre a mi. I de seguida va començar la tirallonga: escala ovalada de marbre de Carrara -de Carrara, sí-, cancell de ferro forjat bellíssim, casa construïda per Antònia Navarro amb els diners heretats del pare vinater, fusta de pi del Canadà, comuns a les habitacions ja en aquella època, saló de ball, cadires amb respatller tipus tron, pati-claustre pseudorenaixentista, cartell de Ramon Casas original, vitralls de l'època, fotos emmarcades color sèpia dels amos i de la seua descendència, en fi, el rotllo de sempre... I a les parets, doncs això: pintures amb motius florals i tal.

-¿Què? -vaig preguntar, perquè la portera-guia, el nom de la qual era Desiré, em va dir alguna cosa i jo no estava al cas.

-Aquest terra el va dissenyar Domènech i Montaner.

-¿L'arquitecte català?

-Sí.

-Molt bonic... ¿I deixeu que el xafen?

-No hi ha altre remei... ¿Anem?

-¿Qui són aquestes? -vaig preguntar per preguntar: ja em sabia la resposta.

-En realitat ningú. Són imatges al·legòriques.

-Ah.

Hi havia una paret coberta amb aquelles pintures pseudoprerafaelites, simbolistes, després modernistes i jo què sé quantes coses més.