Saratin va iniciar la cerimònia.


Obra:Ànima de tramuntana (p. 396-397)
Municipi:Ullastret

testing image

Saratin va iniciar la cerimònia. Duia una espasa cenyida sobre una túnica amb brodats d'argent, el serrell rapat, i una caputxa negra d'oferent. Va ordenar a Nalbe que separés el cap del cos d'Atabels i el guerrer la va obeir. Amb els llavis serrats per l'emoció, Nalbe va tallar el cap del seu amic d'uns quants talls nets d'espasa.

Ekinar havia tancat els ulls, magolada i adolorida. La seva ferida sagnava al mig del pit i va plorar amargament, sota l'escalfor del braç d'Àmnia, i esperonada pels laments de les seves germanes. Havia agraït les mostres d'amistat de les teixidores i les veïnes que l'havien anat a acomiadar abans de sortir amb la comitiva. L'estimació sincera d'aquelles dones li acariciava el cor com una música suau.

Nalbe va recol·locar el cos inert del jove sobre la pira funerària, aixecada sobre soques de roure i pi sec i, al seu entorn, Saratin va aspergir olis perfumats. Mentrestant, en un altar fumejant cremaven feixos de romaní i farigola als quals, per voluntat d'Ekinar, s'hi havia afegit resina d'encens, una aroma valuosa que provenia de terres llunyanes.

A la necròpolis hi havia una pedra sacrificial de roca sorrenca, amb una cassoleta de la mida d'un palmell de mà, oberta per un costat, per on s'escorria la sang dels animals que mataven per ofrenar als déus.

Saratin havia beneït el xai abans que els guerrers el degollessin i el deixessin dessagnar sobre la pedra. Després, la sacerdotessa va recollir la sang i la va aspergir a l'entorn dels que participaven en la cerimònia. En acabar el sacrifici, van posar l'animal a coure sobre les brases. Basped va encendre la pira. En absència del pare d'Atabels, ell era el familiar més proper que el podia representar. Torxa en mà, amb lentitud dolorosa i silent, va anar encenent els angles de la torre de llenya, vigilant que les flames no s'apaguessin. Ben aviat, el foc es va atiar i un núvol dens de fum es va enlairar cap al cel. En aquell moment molts dels qui els acompanyaven, aclaparats per la commoció, no van poder contenir les llàgrimes. Ekinar es va intentar consolar pensant que l'esperit del seu fill ascendiria, dins la nuvolada i podria alliberar-se.