Bufava vent del nord.


Obra:Ànima de tramuntana (p. 345-346)
Municipi:Ullastret

testing image

Bufava vent del nord. Ekinar caminava amb decisió, fent gronxar les arracades penjants d'argent, la túnica envolant-se en l'aire de tal manera que semblava que en qualsevol moment li arrencaria la fíbula de bronze que li subjectava la roba al pit. Un cop més, a finals d'estiu, el vent del golf es tornava a desfermar amb força, saltava la muralla i escombrava tots els racons de la ciutat.

Havia apressat el pas en direcció a la part alta del puig. Acabava de deixar enrere un teixit de traçat ortogonal format per cases de dues plantes que tenien dues o tres estances esquifides, separades per envans de tova. Per algunes portes mig badades s'entreveien cambres ombrívoles i fumades que tenien una llar de foc central, bancs per seure, estibes de cistells i telers verticals de fusta, estintolats a la paret. Ekinar va saludar unes dones que teixien assegudes sota un porxo ombrívol, amb els cabells recollits sota el mantell, mentre una vella vigilava la cuita de pa en un forn familiar. En aquella hora el vent portava aromes de sopes de farina i faves, d'herbes aromàtiques i de peix cuit a la brasa que servirien amb salsa de garum, feta amb vísceres de peix blau i especies.

Els cops de vent la van obligar a cobrir-se amb el vel dues o tres vegades, i es va sentir igual que les espigues que el vent espolsa sense compassió. Les ràfegues s'havien intensificat i bufaven violentes, sobrevolant els racons on s'apilonaven els carros i el bestiar domèstic i empolsegant els carrerons de terra batuda. Es va fixar en les tines que recollien l'aigua de pluja. Eren ben buides; calia que plogués.