L'Eixample que seduix és el que es prodiga...


Obra:Noruega (p. 321-322)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

L'Eixample que seduix és el que es prodiga al voltant del Mercat de Colom, amb els seus pinacles, les seues balustrades, les seues façanes eloqüents, els seus patriotes de polsereta. Per desgràcia per a ells i per als qui els patim, la seua pàtria ens tracta com a simple sucursal. Eixa admirable obstinació per ofrenar noves glòries a Espanya els convertix en borumballa inflamada de melancolia. Solen acabar els seus dies en casals de falla. En el seu interior reviuen el mite contradictori del Palleter. La paradoxa és una i gran, però no molt lliure. La seua pròpia espanyolitat tan perifèrica i silenciada els condemna a l'ostracisme.

De tant en tant un rei, un príncep o un papa ens visita. Llavors la jovenalla rojigualda s'aguaita als balcons per a airejar consignes que mouen a la ironia. Podrien haver alçat un país, un länder, una confederació, un lobby capaç de fregar alguna classe de poder en la cort, però han optat per l'orgull colonial i la retòrica inflamada de conceptes buits. Atrapats en el deliri de la xarrameca, abusen d'adjectius pletòrics i grandiloqüents. "España, coño, España". Però Espanya què? "España, coño, España!". Bé, molt bé, desenvolupa el concepte, vull escoltar-te. "¡A hostias te lo voy a desarrollar, a hostias!". És l'argot de les cadenes, projecta llàgrimes de cocodril. Teatre del roïn. Els qui els patim a l'altra banda de la ciutat perquè no tenim l'impuls, la intel·ligència o el caràcter suficient per a fer-los front, els veiem passar a mitja vesprada camí del refugi amable d'eixos carrers on la ciutat algun dia es va sentir capaç de mostrar-se al món amb la màscara de la mediterraneïtat il·lustrada i hedonista. Els seus nets inspiren poca tendresa. Tenen ja el timbre de veu que agermana tots els pijos del planeta. Ja no hi ha Eixamples amb arrels capaços de sostindre noves identitats, nous relats, noves mirades sobre la vida. Només queda un Eixample universal. La mediocritat uniformitza els costums. Globalitat d'ansiolítics, li diuen. Lluix camises de marca i un lleu moviment de meleneta a l'última moda.