L'adveniment de la república...


Obra:Guaitant enrera (p. 774)
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

L'adveniment de la república, a l'abril del 1931, donà a aquest insigne prelat l'ocasió de desplegar en un camp nou, les seves eminents qualitats de fermesa, de flexibilitat i d'iniciativa creadora. La seva incommovible adhesió a la Santa Seu i la seva fidelitat a les directives apostòliques eren tan grans que de la part dels «regalistes» (aquests josefistes espanyols), i àdhuc d'alguns eclesiàstics, li valgueren l'acusació de «vaticanisme». Ell hagué de tractar amb els dirigents d'aquella república, nada, és veritat, sota el signe de l'anticlericalisme, àdhuc de l'anticristianisme, però que tancava dintre seu prou d'elements assenyats perquè fos possible preparar temps millors, si en els rengles dels catòlics espanyols no s'hi haguessin retrobat les resistències i les dissidències que foren fatals al catolicisme francès llavors de la fallida del ralliemant.

Amb l'intent de donar directives a la clerecia i als fidels, l'Episcopat espanyol publicà, a darreries del 1931, una carta col·lectiva, firmada per tots els bisbes, sense excepció, i en primer lloc pel cardenal Vidal i Barraquer. En aquesta carta, després d'haver protestat fermament contra les lleis laiques, es fa una distinció ben neta entra la legislació i el règim, i es prescriu a tots els catòlics, el deure d'acceptar la forma de govern existent, de treballar dintre del seu marc per al millorament de les condicions posades a l'Església i de rebutjar tota apel·lació a la violència.