El pet, quan és una simple sortida d'aire...


Obra:Més gent que he conegut (p. 18-19)
Municipi:Cotlliure
Comarca:Rosselló

testing image

El pet, quan és una simple sortida d'aire i no un producte de la digestió, és inodor i en certes circumstàncies molt sonor. Hi ha un llibre català titulat El pet [Editorial Pòrtic, Barcelona] que ve a ser una mena d'autobiografia d'aquella emanació: parla en la primera persona del singular i explica les seves extraordinàries aventures. D'altra banda, hi ha hagut un «actor» català que feia del pet un instrument musical i servia d'acompanyament d'una petita orquestra.

Històricament, el pet i, sobretot, el rot, han estat molt representatius de determinades societats. El fet de rotar després d'un àpat suculent i abundós era considerat un compliment afalagador pels hostes. Encara ho és entre els musulmans.

El meu pare era un petador de certa categoria. Té dos o tres pets remarcables, però avui només parlaré del més famós de tots: el pet de Cotlliure. Era una nit silenciosa del mes d'agost de l'any 1926. La meva germana i la meva mare eren a Figueres i quedàvem només el meu pare i jo. Vàrem aprofitar-ho per a no anar al llit fins que tancaren el cafè, a les dues de la matinada. No hi havia ni una ànima als carrers, però els balcons i les finestres eren oberts puix que, amb el vent encalmat, la nit era molt calorosa i humida. (L'aire humit i calent és un bon conductor del soroll.) Passàvem sota les voltes de la plaça i sobtadament el pare engegà el pet potser més estrident, a causa de circumstàncies acústiques excepcionals, de la història dels pets. Ell mateix es quedà parat, incrèdul, espantat d'aquella imponent descàrrega. Els veïns sortiren al balcó i a les finestres demanant-se què havia passat. Nosaltres érem els únics vianants, i tot era preguntar-nos, car ningú no podia imaginar que aquell espetec fos d'origen animal, si havia estat una bomba o un petard. Nosaltres ens limitàrem a arronsar les espatlles amb el pare visiblement espantat de la seva pròpia expansió.

Un dels veïns, dirigint-se al meu pare, li preguntà: «No ha estat pas l'explosió del gasòmetre de Portvendres?»

«Home -respongué l'autor d'aquella canonada mirant-me amb certa humilitat-, tant com això, no!»