De sobte reviuen temps que passaren...


Obra:Proses de viatge (p. 52-53)
Municipi:Cocentaina
Comarca:Comtat

testing image

De sobte reviuen temps que passaren: és un poble que convida a entrar i a saludar-lo cavallerosament: Cocentaina li diuen. Al mig hi té la plaça gran, per a fer mercat. Allí acudien senyores de llinatge i marxants i gentils llauradors. En un costat s'alça l'antic palau, amb ses torres i barbacanes, amb sos balcons espaiosos i les portes de senyoria emparades sota aquelles cobertes de fusta que encara tenen ses bigues robustes a l'aire. Aquella plaça va vore l'arribada de seguicis, quan els senyors tornaven de Xàtiva, també senyorívola ciutat. Allí s'ajuntaven les lliteres i els mossos de mules amb sos pistolins, i els mosqueters amb sos xambergos, i la dama de companyia amb ses toques de camí... Encara hi són les cases i les finestres i els portals que tot allò havien vist.

Però els habitants moderns no en saben d'eixes coses: fan torrons, ben dolços i ben torrats, que fins a l'Amèrica i l'Austràlia van a vendre'ls.

Per això cal buscar la poesia més lluny de la gent de tots els dies.

I la poesia estava muntanya amunt, en l'ermita i en la torre mora: les dos religions que han il·luminat l'ànima d'aquell poble.

I allà pujàrem per un camí de pedrissa, que mai es cansa de pujar, condemnat a set perpètua i atormentat pel sol. Però l'aire, en les revoltes, ens du sorpreses de frescor i el panorama es fa esplèndid per moments.