Rondalla de les llauradores i els mariners


Obra:Les taronges amargues (p. 43-44)
Municipi:Vinaròs

testing image

Rondalla de les llauradores i els mariners

 

Sí n'eren tres fadrines,

sí n'eren tres fadrins...

Ells marxen mar enfora,

van elles terra endins.

 

Fa poc, quan es ponia

el vèsper dins l'estiu,

la barca abandonava

les arenes: quin llit!

Hi van tres cors de jove:

l'amor els fa glatir.

Si el ventall de la vela

es desclou—aire antic—,

bé la xarxa es belluga,

laberint de cordills.

Ara l'ona es corona

amb escuma en xiu-xiu;

ara l'ona s'esberla

sots la proa subtil.

I la nau s'allunyava

per l'aquàtic camí.

 

Sí n'eren tres fadrines,

sí n'eren tres fadrins...

Ells marxen mar enfora,

van elles terra endins.

 

I tot anant conversen,

als llavis un somrís;

les llàgrimes s'escolen

al fons dels esperits.

¿Com veure la barqueta

que es perd a l'infinit

damunt les aigües fosques,

davall el cel tot gris?

Enfilen la muntanya

deixant la vora-riu.

La bata d'una és groga,

verd és d'altra el vestit,

la terça va abillada

de tela carmesí.

Tricromia de fembres?

Bandereta en el cim!

 

Sí n'eren tres fadrines,

sí n'eren tres fadrins...

Ells marxen mar enfora,

van elles terra endins.