Bernat: Què vol dir, això d'optar per una tercera via?


Obra:Pluja seca (p. 53-58)
Municipi:Peníscola

testing image

Bernat: Què vol dir, això d'optar per una tercera via?

Albes: Un tercer nom. Potser l'obstinació en l'empat és el senyal de... (Assenyala cap al sastre, cap a la zona de l'Esperit Sant.)

Carrier: Jo em veig amb cor de portar la feixuga càrrega del papat. A més, essent francès puc restablir les aliances que havia fet el venerable Benet, que Déu tingui a la glòria, amb el rei de França.

 

A Albes se li escapa el riure: no ho ha pogut evitar Però Carrier no pot dir res perquè Gil ha saltat, furiós:

 

Gil: I jo sóc aragonès com el papa Luna! M'assisteix el mateix dret que a vós i sé que seré un bon papa.

Bernat de Solsona (fred, objectiu): Potser té raó el cardenal António d'Albes. Un tercer nom...

Carrier (irritat): Això! Ho voleu ser vós, oi?

Albes (sense cridar gaire): I per què no triem el cardenal Bonafè?

Bonafè (fent pantalla): Què? (A un altre:) Que parla de mi?

 

Els altres cardenals han renyat Albes amb la mirada. Sobretot, Bernat de Solsona. Albes plega veles:

 

Albes: Només era una idea.

 

Silenci. Hi ha molta tensió. El silenci es fa més llarg. De sobte, la veu de Bonafè!

 

Bonafè Què ha dit abans, el Carrier? Que vol ser papa o que no?

 

Els altres el miren com si vingués de la llana (de València). Passen. Carrier, nerviós, burxa més.

 

Carrier: Parleu clar, Bernat de Solsona. Que esteu pretenent que se us voti?

 

El cardenal Albes s'aixeca per donar més èmfasi a les seves paraules. Fins i tot fa una passa cap a Carrier:

 

Albes: Bernat de Solsona no és ambiciós com vós.

Carrier: Bé el criticàveu, abans...

Albes (incòmode): Deixeu de dir mentides o demanaré la vostra expulsió del conclave.

 

Carrier (alçant-se i contenint la irritació): Jo no dic mentides. Mai no he dit mentides. Per això no tinc amics. (Al conclave:) El cardenal António d'Albes m'ha calumniat: m'ha acusat d'ambiciós! (Solemnial:) Només em guia l'esperit de servei a la veritable Església.

Bonafè (al de l'altre costat): L'Albes també vol ser papa?

 

El cardenal Albes s'asseu. No considera necessari replicar. Es fa el silenci. Al cap d'uns segons, el cardenal Carrier parla en veu baixa:

 

Carrier: Ofereixo les terres de Miravet a qui canviï de vot a favor meu i desencalli la marxa normal de l'Església amb l'elecció del nou papa que tanta falta ens fa. (Es fa el silenci. Es miren els uns als altres. Ningú no se n'escandalitza. L'oferta va fent forat. Per assegurar-ho, Carrier rebla, en veu baixa, sense mirar ningú:) Les terres de Miravet i la pedania de Sostres.

 

Silenci. Bernat de Solsona agafa les paperetes i les llença a un braser que té al costat.

 

Bernat: Aquesta tarda, entre Nona i Vespres reprendrem la votació. Que l'Esperit Sant ens il·lumini.

 

Es fa fosc. Pas de temps.

Sentim unes campanes. Mentre les sentim, es torna a il·luminar l'escena. Som al mateix lloc. La majoria de cardenals estan al mateix lloc, però l'Albes està dret, a la vora de la finestra.

 

Tots escolten el final de la votació, quan Bernat de Solsona agafa el paper que li passa el cardenal secretari:

 

Bernat: El cardenal Gil Sanxis, tres vots. El cardenal Jean Carrier, tres vots.

Albes: Ens hi podem passar segles.

 

Callen. No hi veuen sortida. Dahe, per desbloquejar-ho:

 

Dahe: Doncs potser sí que és el moment de redistribuir els càrrecs del col·legi cardenalici. Jo demano de ser cardenal prodatari. (Enèrgic) Hi tinc dret!

Albes: Espereu que el nou papa faci...

Dahe (interrompent-lo): Però si no el té ningú, aquest càrrec! I el cardenal Bonafè vol ser el penitenciari major (A Bonafè, que no se n'ha assabentat gaire:) Oi?

Albes: Romanços.

Dahe: Ah. Molt bé. (Insidiós:) Com que vós ja sou el cardenal camarleng...

Bernat: Si us plau, eminències!...

Albes (enèrgic, talla en Bernat amb un gest. A Dahe): Jo porto els comptes de la cúria.

Dahe: Però si estem més pelats que una rata!

Albes: Tot i així, sóc jo qui porta els comptes. (Amb mala bava:) I sóc jo qui va aprovar que us lliuressin els sous per fer ampliar l'ermita aquella de Terol que us estimeu tant. (Desafiador:) O no?

Dahe (passa d'Albes per raons tàctiques; al Bernat): El cardenal degà pot fer els nomenaments, oi que sí?

Bernat: No ho sé, ho hauria de consultar.

Dahe: Jo vull ser prodatari. M'ho mereixo.

Bonafè (fa pantalla): I jo penitenciari major. A més, sóc el més vell del col·legi cardenalici i no està gens bé que no tingui cap càrrec.

Albes (en veu baixa): Ara el iaio vol un càrrec.

Bonafè (irritat): El cardenal António d'Albes és un maleducat perquè parla de mi en veu baixa!

Albes (a Bernat): Reverend cardenal degà: fóra possible que continués l'elecció del nou papa?

Bernat (donant-li la raó): Ens quedarà temps per discutir això dels càrrecs. Molt de temps...

Carrier (en veu baixa a Dahe): Si em voteu, jo us faré prodatari.

 

Bernat llença les paperetes de votació al braser. Estan cansats. Es fa fosc un altre cop. Pas de temps.

Quan torna la llum, tots asseguts amb algun detall que denoti que es tracta d'una altra sessió. Ara Bernat de Solsona llegeix les paperetes:

 

Bernat de Solsona: Cardenal Gil Sanxis. Cardenal Gil Sanxis. Cardenal Jean Carrier.

 

Alguns cardenals fan cara d'estar-ne fins al capell cardenalici. De sobte, Bernat de Solsona llegeix una papereta però calla. Mira els altres, espantat. El miren. Què passa? Llegeix amb la veu trencada:

 

Bernat: Cardenal Bernat de Solsona. (Agafa una altra papereta i llegeix:) Cardenal Jean Carrier. (Una altra:) Cardenal Gil Sanxis. (Agafa el paper que li passa el secretari. Tothom crispat, sobretot en Carrier:) Cardenal Bernat de Solsona, un vot. Cardenal Jean Carrier, dos vots. Cardenal Gil Sanxis, tres vots. (Pausa. Sospir d'alleujament. En veu baixa, amb desesma, amb una punta de tristesa:) Habemus papam...

 

Carrier (fent un crit esgarrifós): No! Només Nós podem conduir l'Església. Nós som el papa! Nós! I ens direm Benet, com el nostre antecessor. Nós som el papa Benet catorzè!

 

Els altres se'l miren esbalaïts. Albes, amb una punta