Amb el motor a mitja màquina...


Obra:Aigua de mar (p. 611)
Indret:Port
Municipi:Benicarló

testing image

Amb el motor a mitja màquina, el mar i el vent de proa, entràrem en un ambient més ventejat i plausible. De Vinaròs a Benicarló no hi ha pas gaire distància. No trigàrem pas gaire de navegar-la — a pesar d'haver fet tots els possibles per no anar de pressa. A popa del quillat, s'hi estava bé. En el moment d'entrar a la boca del port, veiérem el castell de Peníscola al sud, sobre el litoral, com si emergís del mar d'una manera insòlita.

El port de Benicarló no és pas tan vast com el de Vinaròs. Quan siguin, però, acabats, només es podran comprendre amb vista al futur — a un futur molt llunyà — i cada un a la seva escala, naturalment. Benicarló és un port de pesca, com el de Vinaròs; però, com que aquest ofici hi té menys volum, encara que sigui més petit, tot hi va balder i produeix una impressió de buidor. És tan fred com l'altre, totalment desproveït d'amenitat, igualment pretensiós. En tot aquest litoral que anem seguint, s'ha volgut, notòriament, i de cop i volta, redimir els pescadors, i la redempció ha consistit a despintoresquitzar els barris dels pescadors i a desplaçar-los de les seves velles cases a blocs de cases modernes, funcionals, primes com orelles de gat, glacials — cases de catàleg simplement.