Els pelegrins de les Useres


Obra:Mural del País Valencià II (p. 183-185)
Municipi:Useres, les
Comarca:Alcalatén

testing image

Els pelegrins de les Useres

 

i

 

Els pelegrins de les Useres creuen,

apostolat forestal de la pluja,

amb gran silenci, les senderes. Van,

amb lletanies, com enduts per un

fosc manament, requeriment d'uns pètals,

pel Maestrat, arrossegant silenci,

silenci sols de pols estupefacta

vers Sant Joan de Penyagolosa.

Algun gresol perdut els orienta.

Saben on van i saben el que fan.

Convocaran els tambors enterrats,

tots els tambors, tots els gresols insomnes.

Creuen els fulls, els quaderns de la pluja.

Acompliment que els ve des del pou dels segles,

de clau al pany de la corcada porta.

Sona perduda la campana. Pugen

i després baixen. Els garrofers sonen

damunt les pedres: bruscament rodola

un pedruscall que arribarà al barranc,

com crani eixut d'un papa Luna incògnit.

Pelegrinant tota la fosca vida

el poble va i cerca unes arrels,

la irada arrel que és ja definitiva.

Amb gest de pa convida llum i estels

i prossegueix el seu pelegrinatge,

vestit de dol i malvestit de pèls.

Sap qui serà el seu pa i companatge.

Mai no desmaia i encara segueix

creuant el temps i travessant l'oratge.

Els pelegrins de dacsa i de forment,

els pelegrins serien de la pau

i del gerani que impensat floreix.

Un manament els lliga amb pany i clau.

I és manament d'una pols perdurable,

i la pols és més forta que el metall.

 

Com dotze apòstols, camins i contrades

creuen molt dignes, amb el cor gentil

ocult el baf del llit i dels estables.

 

Per la unitat serien pelegrins,

cercant tan sols un rosegó de pa,

per la unitat invicta del país,

per la unitat del País Valencià!

 

ii

 

Canten un cant que indestriat apunta

i el canten molt perquè el país l'escolte,

l'ànim en pau, la rosa assegurada.

Puja més alt que les voltes més altes

i diu així, si ho enteníem bé:

 

HIMNE             Parlem per aquest poble que no parla.

Plorem per aquest poble que no plora.

Truquem a les portes a qui mai no truca.

Demanem l'almoina per qui mai la demana.

Sols portem silenci. Silenci només.

Regireu, si us plau, les nostres butxaques.

Però portem més que ferro d'espases.

No implorem ajut de qui se'l mereix.

Per la sang augusta del Nostre Senyor

que cessen les penes, que cesse l'horror!