De vegades pensava en quantes casualitats i desgràcies...


Obra:La sega (p. 295-296)
Comarca:Alcalatén

testing image

De vegades pensava en quantes casualitats i desgràcies s'havien hagut de donar: si el capità Mata no haguera mort mon pare, i si la meua germana no haguera hagut de fugir a Barcelona, jo no hauria estat tant de temps al camp, i les lliçons de don Arcadi no haurien tingut el seu fruit. Vaig traure el meu profit d'aquells dies. Duia la rabera als prats que més em podien interessar, o perquè esperava trobar una bestiola determinada, o perquè a prop hi havia fòssils, o perquè seguia algun niu. Conduïa la rabera fins als cingles mateixos del Pic, i allí, en aquella terra de cabres salvatges, em tremolava el cor d'emoció descobrir el vol de l'àguila daurada, i els renecs estridents de les gralles de bec vermell. Anava als prats del mas de la Cambreta, i m'admirava de la rectitud dels pins rojals, de la bellesa de les fritil·làries, de tots els ocellets que hi trobaven refugi; especialment m'agradava descobrir el vol maldestre del bectort: el mascle d'un vermell corall i la femella d'un verd maragda. M'agradava també seguir les ziga-zagues dels raspinells pels troncs dels pins, els botets de les senyoretes, o les voltes del pica-soques. La majestuositat de la muntanya dotava d'una èpica especial totes aquelles observacions, que assolien el seu èxtasi quan s'acompanyaven d'una nova i inesperada captura.