Els pelegrins de les Useres (fragment)


Comarca:Alcalatén

testing image

Els pelegrins de les Useres (fragment)

 

Els masovers de cada mas,

encuriosits, eixen al pas

dels pelegrins, que tots coneixen,

deixant a l'ara del ribaç

el pa i el vi que els ofereixen.

Els rabadans sommiadors

amb cent herbetes de colors

fan enramades d'homenatge,

vora els antics assagadors

per on va el dur pelegrinatge.

Es cristià temor de Déu

que s'encomana tot arreu

per obra i gràcia de l'exemple;

i commogut per lo que veu

l'espai sencer esdevé temple.

L'escolà, fort i primitiu,

a tot enuig insensitiu,

portant la creu, davant, s'obstina;

peiró que corre, fugitiu,

del pelegrí que a ell camina.

El capellà, que ha corregut

des de la vall al cim agut

i ja ha pesat l'experiència,

dalt de son matxo, commogut,

alleugereix la penitència.

Sa fosca veu de capiscol,

cantant llatins, escampa el vol

del negre corb de les cingleres,

i oint la veu, al cara-sol,

tremolen rams les oliveres.

Als llocs de sempre acostumats,

els pelegrins, afadigats,

trencat l'alè se reconforten,

i en pau de Déu, sempre callats,

mengen frugals d'allò que porten.

El penitent dejuni creix

més la fervor, i a tots pareix

que es tornen flors les argelagues.

L'ardit coratge refloreix

i els patiments es fan manyagues.

Fa de cronista i de pilot

llur intendent, que té la dot,

manifasser de cuina i taula;

ell és qui parla i fa de tot,

guia de seny i de paraula.

Amunt per tot, seguint el fil

de la rigor que venç l'Abril

de les febleses i mol·lícies,

el rengle auster camina humil

collint les místiques delícies.

Terra de Xodos, de poc suc,

aspre calvari malastruc

que veus i sents el pas dramàtic

del pelegrí que fuig l'embuc

del món frenètic i llunàtic!

Veient la fe, que tant pot fer,

al ventre sec del dur terrer

enamorat de l'espectacle,

transcendental, naix un roser

meravellós, com mi miracle.

I quan ja són a Sant Joan

i la campana diu voltant

el goig que sent per la visita,

el món, mesquí, pareix més gran,

i el Cel, immens, cap dins l'ermita.

Oh benaurats i nobles fills

de les Useres, tan senzills

que vostra fe creieu fecunda

sols perquè als ulls fingeix espills

on és la imatge gens profunda!

És lo mateix! A poc a poc,

al pit més sec s'abota el foc

que vostres flames encomana;

la gent sabrà l'esclat barroc

passionat, que amor demana.

I per cruïlles i costers

i assagadors on els corders

semblen escuma fonedissa,

el vostre rengle, com un vers

lloant a Déu, el món avisa.