A la façana de l'església hi ha un pedrís...


Obra:A peu per l'Alcalatén (p. 120-121)
Indret:Calvari
Comarca:Alcalatén

testing image

A la façana de l'església hi ha un pedrís, amb tres homes, i com que al Calvari hem vist que el cel es tapava a estones i una sospitosa nuvolada avançava des del sud, els he preguntat si creien que tindríem pluja.

—No farà tempesta, l'aire és de marina. Si vingués del nord, potser sí que ens banyaríem.

Tothom, aquí, diu banyar-se i no mullar-se, un banyar-se que, com altres mots d'ús popular entre valencians, és herència conservada del català clàssic. A Vistabella hi ha aquesta dita:

 

Penyagolosa boirada,

als tres dies eixuta o banyada.

 

L'home tindrà raó, no ens banyarem pas, i encara que la pluja faci falta seria molt incòmode que comparegués demà, quan hem d'anar per la muntanya fins a Xodos. Em pregunta si hem vist el Pla. Sí, des del Calvari. Vistabella té, com Benafígos, un pla molt extens al darrera, un pla que sorprèn en aquesta altitud d'accés tan esquerp —l'home ha dit, abans:

«Ací estem, en este banc, a mil dos-cents seixanta-vuit metres», per justificar l'airet que passa, però també que el sol hi pica fort, «el banc està calent, encara, se m'escalfen les anques». I em diu que si hem vist el Pla, ja ens haurem adonat que d'arbres res, que a Benafígos, que és una mica més baix, encara n'hi ha, però que aquí el que es pot fer són cereals. I és ben cert que l'espectacle del pla de Vistabella era increïble, amb grans extensions groguenques, com si s'haguessin trasplantat a més de mil metres uns camps de blat de la Segarra.