Joan Feliu dinà sense ganes.


Obra:Els horts (p. 277)
Municipi:Xàtiva
Comarca:Costera

testing image

Joan Feliu dinà sense ganes. Ell anava poc al casino després de dinar. Aquell dia, però, sí que hi anà. I és que don Poli no hi faltava mai a tals hores. Camí del casino, Joan Feliu anava recordant els seus temps d'aprenentatge al microscopi. ¡Quin món infinitament menut i verinós aquell de les bactèries! Cada jorn hi aprenem una cosa nova. Avui ell havia vist clar, com per la lent del microscopi, els subtils filaments patològics, de demagògia plebea, que niuen al fons de molta genteta d'orde.

El casino tenia una sala gran de cafè, on funcionaven les tertúlies. Joan Feliu s'hi assegué estratègicament, com a la joca de don Poli. I quan el veié avançar per la sala gran, se li acostà tot decidit. Cridà fort:

—¡Un moment, don Policarp! Ací, en el casino, com Déu mana, pense que vostè serà només un soci, i no l'alcalde com a Casa la Vila, ¿no?

L'interpel·lat, empal·lidint, no sabia què contestar.

—¡No comprenc..., pollo!

—¿No? Ara ho comprendrà.

I retronaren en la gran sala dos sorollosos esclafits. Ans de fer-se de nit no es parlava a Xàtiva d'altra cosa: el metge d'ulls li havia palpat les galtes a l'alcalde en ple casino. Unes bones bufetades.