El guàrdia, amb poques paraules, es descarregà...


Obra:Els horts (p. 275-276)
Municipi:Xàtiva
Comarca:Costera

testing image

El guàrdia, amb poques paraules, es descarregà d'aquella història o succeït que li pesava. Dos xicons descarats, dardant pel mercat, havien vist passar prop una dona molt jove, molt guapa, molt... (El municipal no trobava la tercera paraula que mereixia el monument..., o no gosava dir-la). Joan Feliu va sentir al cor com un colp. I li preguntà al guàrdia qui era aquella xica guapa... Ho havia endevinat: era la fornereta, la del forn dels Capons. Els dos gànguils començaren a donar-li solta a la llengua, admirats de les coses boniques que fa Déu. Primer digueren unes gràcies. Les dones riallaven. Però després foren ja paraules grolleres..., ¡paraulotes! Les dones es tapaven les orelles: «¡Porcs!, ¡bacons!» La xica havia passat de pressa i, per fortuna, no els sentia. Però els va sentir Sebastià i els cridà a l'orde. Els xicons, tot i amb això, parlaven cada volta més brut, més descarat. ¿Què volia l'homenet, que aquelles ferramentes es gitaren només amb un senyoret, amb el seu senyoret? Sebastià pegà un bot increïble i els agafà pel coll i els pegà unes bones bufetades. Ells havien quedat immòbils per la sorpresa. Però, reaccionant, l'agafaren bé; i l'arraparen. ¡L'arraparen, gran Déu, com fan les femelles! Ell estava de guàrdia aquell matí al mercat i corregué en veure l'avalot. Imposà la calma. I les dones li ho contaren tot. Dugué els renyidors a Casa la Vila. L'alcalde féu que li ho contara. I no podia contenir el riure. Ell li havia dit que Sebastià estava fet un sant Llátzer. Però havia manat tancar-lo al calabós per ser qui havia pegat primer. I dels xicons, que el cap de guàrdia els fes una sermoneta i que els enviara a les seues cases.