Anem a Casa de la Vila!


Obra:Els horts (p. 272-273)
Municipi:Xàtiva
Comarca:Costera

testing image

—¡Anem a Casa de la Vila! —sentencià Joan Feliu en veure la filla de Sebastià. I ella emprengué carrereta. Joan Feliu la va seguir, amb un pas enèrgic, però mesurat. Don Bernat i el pintor seguiren l'amic. L'alcalde va rebre els tres hòmens. Es mostrà una mica sorprès, bé que molt amable, en acolliment i explicacions. En el mercat s'havia produït un bon avalot i el qui l'encetà havia estat Sebastià. Havia calgut fer-li tastar el calabós... ¡Exemplaritat per damunt de tot! Ja complida aquesta, i com tres persones de tota solvència venien a intercedir per ell, no veia cap inconvenient a restituir-lo a sa casa. Un municipal l'acompanyaria. Apretà el botonet d'un timbre, aparegué un aguatzil i donà l'ordre de llibertat i de custòdia. Joan Feliu li demanà ser ell el qui acompanyara Sebastià; si anava un municipal provocaria més rebombori. L'alcalde no pareixia massa convençut, però ja el jove metge feia mutis darrere de l'aguatzil... L'alcalde quedava comentant amb Cordellat i el metge vell la impetuositat dels jóvens d'avui...

De sobte, amb un tro sec, com d'una pernada furiosa, s'obrí la porta de l'alcaldia i aparegué Joan Feliu, portant quasi a empentes Sebastià, el qual es resistia, avergonyit, perquè duia la cara plena d'arraps sanguinosos. Els ulls de l'alcalde, però, i els dels dos acompanyants no es detingueren en el rostre del petit Ecce Homo, sinó en la cara de Joan Feliu, pàl·lida de ràbia, fosca, agressiva, acusatòria.

—¿Vostè sabia açò, senyor alcalde?

—Calma, calma —recomanava l'alcalde entre esglaiat i beatífic.

—¡Deixe's de calma i conteste! Ho sabia, ¿no? Els municipals bé que li n'han donat notificació.

—Jo no podia suposar que...

—No ho podia suposar, però ficà al calabós un home de bé i deixà en llibertat els altres dos.

—Ells no començaren a pegar.

—¡Ah!, vol dir que n'està ben assabentat, a la seua manera. Sebastià botà molt respectuós i digué:

—Ells no començaren d'obra, sinó pitjor: amb llengües de serp.

Joan Feliu, tallant curt, sentencià decisiu:

—Sebastià, escolta'm bé: tu no eixiràs de Casa la Vila sense que jo done part al jutge i duga un notari, un advocat i un fotògraf si cal. Vostè, don Bernat, em farà la mercè de certificar com a metge.

I desaparegué com una centella.