Prenent la drecera de la muntanya...


Obra:Els horts (p. 148-149)
Municipi:Xàtiva
Comarca:Costera

testing image

Prenent la drecera de la muntanya, aviat deixaren darrere els carrers cèntrics i entraren al laberint de carrerons empinats, de cases humils però netíssimes, carrers d'una blancor suau, perquè a la calç de fatxades i rastells se li ajunta aquell punt de blavor que dóna més fondària i nitidesa al blanc. No poca gent, prou voltes la família sencera, apareixia a la porta, rescabalant-se dels afanys i les presses dels altres dies de la setmana amb aquesta pau i aquest no fer res dels matins del diumenge, les hores mandroses, l'esmorzar a la porta del carrer, la xerradissa del veïnat al sol del febreret.

S'acabaren les cases i començà la penya. La penya viva, enjoiada per alguna mateta de timó, romaní o pebrella, maltractades per totes les adversitats de la proximitat humana i el conviure amb les gallines. Muntanya amunt, la vegetació anava tornant-se més freqüent, més polida i verda. En un replà, junt a un antic ermitori, feren un alto. Uns arbres, una horteta i un vell aljub formaven, davant l'ermita, un petit oasi de verds humits, en contrast amb els penyals daurats de la muntanya.